hristopau

"No voy a llorar y decir, que no merezco esto

porque es probable que lo merezc0 pero no lo quiero

por eso me voy

 que lástima pero adiós

 me despido de ti y me voy

 que lástima pero adiós

 me despido de ti y me voy..."

"Pero volveré"

I res millor per celebrar els 25 anys que un bon rodízio de pizzes...i ben acompanyat!

Fa gairebé un mes, el bo d`en Gerard , "exiliat" a Xile, escrivia això al seu blog:

Y ahora, Río

En el anterior post me 'quejaba' de la llegada del invierno en Chile. Pues bien, he decidido gozar de un invierno más llevadero y escaparme una semanita a Río de Janeiro para visitar al gran Hristopau -xD- en sus últimos días en la ciudad carioca.

Avui per fi ha arribat el dia. Primer un vol des de Santiago a Buenos Aires i d`allà, un altre fins a Rio. Grande Geraaaaaaaaaaaaaard, a deixar el llistó ben alt!!

For helveeeeeeeeeeeeeeeeed!!! Op og stä!! Den bedste pantefars in Barcelonaaaaa!

It was a friendly match "muy brutal y fatal", isn`t it??

Alguns han tingut més sort que altres, però al cap i la fi, aquí hi ha els 30 afortunats de poder disposar de la beca d`EFE durant aquest 2008 a una delegació de l`extranger. Segons La Caixa i EFE, els 30 millors estudiants de 4t de periodisme d`Espanya del curs passat. Segons molts de nosaltres, uns simples privilegiats que ben aviat s`hauran de guanyar la vida amb altres feines o menjar-se els mocs un cop acabi la beca i tornin a casa seva, veient com està el percal.

D`esquerra a dreta, i de dalt a baix: línia de dalt: Pablo (a Pekín, però ja ha tornat), Antonio (Caracas), Francesca (El Cairo), Leandro (delegat d`EFE a BCN), Malbert Salord (Bogotà), Javier (El Cairo), Alejandra (Buenos Aires) i Daniel (Roma).

Segona i tercera fila: Fuencis (Santiago Xile), María (Montevideo), Paula (Manila), Pilar (Buenos Aires), Jacinta (Río de Janeiro), Pablo (Londres), Eulàlia (Roma), Hristopau (no cal dir on), Gerard (Santiago Xile), Guillem (Pekín), Narcís (Mèxic DF), un basc (pekín), Dúnia (París), Adriana (New York), Violeta (Londres), Anna (Washington), Itziar (Berlín) i Carolina (Tokio).

Primera fila: Una tia d`EFE o La Caixa (ni idea), Antonio (Brusel·les), Mario (Caracas), un de la Caixa, una d`EFE, Rosa Maria Molins (directora de beques de la Caixa), Paloma Ruipérez (directora Fundación EFE), Miguel (Mèxic), Dani (Nova Delhi, ja ha tornat) i Oriol (Londres).

Han passat ja 3 mesos i mig des de l`inici del segon any. Per alguns, la beca ja ha acabat. Per altres, acabarà aviat i alguns tindran la sort de poder-se quedar al seu destí. Però sempre quedarà el bon record de la trobada a Barcelona, a mitjans de novembre, i del gran any que vem viure a la delegació de Barcelona els 11 catalans.

En teoria, avui començàvem tots nosaltres a les noves delegacions. I dic en teoria perquè alguns portem ja una setmana...i altres per problemes de visat, no marxen a la seva nova destinació fins a finals d'aquesta setmana.

En aquesta primera foto, feta el dia que vem fer un pica pica de despedida a EFE, hi falta la Lali, de qui les males llengues diuen que es va quedar enganxada als llençols a Roma i va perdre l' avió. La seva versió és que hi havia vaga de transport i no va poder arribar a temps a l' aeroport.
D`esquerra a dreta i de dalt a baix:

Dúnia Riera (Pompeu Fabra): A reportatges a BCN i el 2008 a París. Sempre calladeta al seu racó, des d`on podia controlar a tota la redacció...i ningú la controlava a ella. Incondicional dels berenars a mitja tarda, una noia senzilla i gran persona.

Gerard Soler (Univ. de Vic): Societat a BCN i aquest 2008 a Santiago de Xile. Àlies el "tigretón", com el va anomenar el bo de l`Alex Santos un dia, un gran tipus el Gerard, un autèntic tros de pa de La Garriga. Incondicional del Granollers d' Hanbdol i dels que no perd mai els nervis,tot i ser una víctima habitual dels retrasos de rodalies. El seu gust per escollir botes per regalar a la xurri...millor que no el comenti, jajajaja.

Guillem Martínez (UAB): Economia a BCN i a Pekín el 2008. Un autèntic fiestero, com a bon membre de l' Autònoma. Un personatge divertit que no sap dir mai que no a una copeta de més, autèntictiracanyes (sense gaire èxit, però) disposat sempre a sortir de festa, treballi o no l' endemà.

Daniel Gutiérrez (Pompeu Fabra):TV a BCN i a Nova Delhi el 2008. El bo d' en Dani és l' autèntic relacions públiques del grup, capaç de posar-se a xerrar amb la persona més tancada i antipàtica que hi pugui haver al món. Amb una agendatan plena que sempre es complicat que pugui fer un forat per anar a sopar, és del clan del Guillem, un altre tiracanyes que no sap encara que per pescar cal tirarl' ham a l' aigua i no a la sorra. jejeje.

Albert Salord (Pompeu Fabra): TV a BCN ia Bogotà aquest any.El més veterà, i un dels fixes a la tarda, sempre ens unirà el nostre crit de guerra "BUNDAAAA" i la posterior reacció del bo d' en Lean. Memorable, eh? Un altre dels que no diu mai que no a una gota més d' alcohol, autèntic freaki per perdre's sol al racó més xungo iinsòlit que existeixi. Un gran tipus, difusor de la llegenda de Manaus aBCN. Ja saps que tenim pendent una cita allà!!!

Anna Giralt (Pompeu Fabra): Societat a BCN i Washington el 2008. Àlies Kandi, la bona de l' Anna és la més curranta de tots, i de llarg. Capaç de fer una peça enmig d`un sopar, i de les que patia si el berenar de la tarda durava més de 5 minuts. Tot i afirmar sempre que era bona fent esport i que a l`escola era la millor corrent....millor que no et recordi aquell vespre a Collserola. El teu "bon" estat de forma va quedar demostrat, jajajja!!! :-)

Oriol Torres (Pompeu Fabra): Política i Societat a BCN, a Londres el 2008. Un autèntic personatge, un tipus ben curiós. No va poder aguantar el caràcter de l' Escolà, cap de política, i va acabar a societat. Inmers dins del seu món i de la seva empresa secondnews, en Torres necessita cada dia el seu berenar, al forn de Passeig de Sant Joan, on ja era un client VIP. Com em va confessar un dia, si tinc la panxa buida no em concentro i si no em concentro, no sóc productiu. Catalanista com pocs, una mena de kaleborroka pacífic català, es desviu pel Pirlo, la seva cotorra, que també li farà costat a Londres aquest any. En resum,un autèntic personatge, amb el que s' ha de tenit ben posat al seu lloc.

A sota:

Narcís Presas (Pompeu Fabra): Política a BCN, a Mèxic el 2008. Ben al contrari que l' Oriol, si va poder aguantar a política va ser pel seu bon caràcter. El noi de Girona, un autèntic tros de pa, dels que hi pots parlar un bon rato tranquilament i agradablement. Fan i soci incondicional de l' Akasvayu, és un tipus discret, dels que no fa gaire soroll, però una gran persona. Ah, i queconsti que la Sònia també, eh? Dona-li records de partmeva, que deu estar trista ara que has marxat!!

Mario Martín (Pompeu Fabra): Societat a BCN i a Caracas el 2008. Per tema d`horaris, en Hàrio, com el van anomenar un dia en un blog, ésamb el que menys he coincidit. Tot i així, és dels que va fent a la seva bola, calladet i sense molestar, però tossut quan cal, dels del morro fort. Incondicional del seu poble, en tierras de Castilla, és també dels que faria la vida al bar, mai hi diu que no a un glop de més. Lagunillas....prepara el terreny que ens veurem aviat per Caracas, eh???

Com he dit, falta l' Eulàlia Blanchart (Pompeu Fabra): Societat a BCN i a Roma el 2008. Millor no saber amb què et vasenganxar als llençols...jjeje, però l' anècdota va ser famosa a la redacció.Una altra de les que no perd mai el somriure, però que li costa apartar la vista de la pantalla!!he sigut bo...i a la foto del dinar de despedida al bareto aquell de merda, hi surts al final de tot a l' esquerra....jeje!

Bé, com que estem ben repartits pel món, a través d`una magnífica idea d`en Narcís, hem creat el blog http://forumexiliats.wordpress.com, on cadascú explicarà les seves vivències i serà també una forma de mantenir el contacte entre tots nosaltres.
Bueno,Salord, Dani, Oriol, Mario, Gerard, Guillem, Narcís, Anna, Lali i Dúnia, molta sort a tots!!!
Keep in touch!!

Un cap d'any atípic, sobretot perquè no teniem raïm i hem improvitzat com hem pogut les dotze campanades amb xarrupades (vosaltres al cava, jo al cafè). Però de totes maneres, i sabent que us tindré molt lluny a partir de demà, el plaer ha estat meu per poder gaudir d'uns amics collonuts com vosaltres. Com a mínim, ja queem temo que noens podrem veure gaire durant aquest 2008, l'entrada d'any l'hem pogut passar a Can Mola de putíssima mare.
I com que faltava el Berto, aquí penjo la foto dels 6 que ens hem fet abans de despedir-nos.
Nalny, Rifle, Mola, Pepe i Berto, sou els putos amos.Us trobaré a faltar. Fins aviat.
I bon any 2008 a tothom!!