El banc suís UBS ha publicat avui el seu informe bianual de les ciutats més cares del món i el cost de vida en cada una d`elles. Per fer-ho, han agafat les 71 ciutats més importants del món, o si més no, algunes de les més importants. M`agraden aquests estudis, que t`ajuden a conèixer i entendre una mica més el perquè de moltes coses que veus en aquestes ciutats i en alguns països.
Punt 1: Com a capital del país més car del món, Oslo és la ciutat més cara del món en aquest moment. Punt 2: Avui en dia està de moda anar a Londres a estudiar o a treballar. Els debats-discussions amb gent que conec que ha estat un temps allà queixant-se dels preus londinencs, quan els hi deia que Copenhaguen era més car i ho negaven, per fi tenen avui una conclusió: my lovely Kobenhavn is more expensive than the fucking and ugly London. És a dir, tantes vegades que m`he queixat dels preus danesos, i avui he tornat a entendre el perquè. Són la segona ciutat més cara del món. I sí, Londres completa el podi. Punt 3: Barcelona és la vintena, just darrere de Nova York i Toronto i superant a Milan, Madrid, Roma i Berlín. Punt 4: Río de Janeiro és la 46a, just darrere de Sao Paulo, l`altre ciutat brasilera.
Més coses: Copenhaguen és la ciutat on cobren més del món, seguida d`Oslo, Zurich i Ginebra. Amb raó sempre flipo amb els sous dels meus amics danesos. Barcelona està a la meitat, mentre que Río de Janeiro és la número 50.
I per acabar, també Copenhaguen és la ciutat on la gent pot estalviar més diners, tenint en compte la relació sou/nivell de vida. Després, venen Zurich, Berlín i Ginebra. Oslo cau al setè lloc, Barcelona és la 24a i Rio de Janeiro la 54a. Si es mira una mica les llistes, Estocolm i Helsinki sempre es troben entre les primeres posicions. Que em diguin el que vulguin, però com a Escandinàvia no hi ha res. Pot fer fred, poden ser bordes, pot ser tot molt car, poden tenir unes lligues de futbol dolentes, poden ser tancats i mil tonteries més, però el nivell de vida parla per si sol.
No puc evitar la nostàlgia danesa al veure això. Entre el paradís que és Copenhaguen i la puta merda de selva que és Rio de Janeiro, em torno a preguntar novament què collons faig aquí. Ordre vs desordre, tranquilitat vs soroll, seguretat vs inseguretat, educació vs caos, fred vs calor, noblesa vs corrupció, blondes en bici vs mulates en tanga, edificis en ordre vs faveles, Champions League vs Libertadores, cap segurata en un super vs desenes de segurates a cada super, roolgans pacífics vs torcedores embogits, conductors calmats vs Felipes Massas a cada cantonada, i mil coses més. Copenhaguen vs Rio de Janeiro. No hi ha color. Què ràpid va passar el temps en un lloc, i que lent que passa a l`altre.
Rànquing de les ciutats més cares del món:
1. Oslo, 2. Copenhagen, 3. London, 4. Dublin, 5. Zurich, 6. Stockholm, 7. Helsinki, 8. Geneva, 9. Paris, 10. Vienna, 11. Luxembourg, 12. Tokyo, 13. Brussels, 14. Munich, 15. Lyon, 16. Amsterdam, 17. Frankfurt, 18. New York, 19. Toronto, 20. Barcelona, 21. Milan, 22. Montreal, 23. Belin, 24. Madrid, 25. Rome, 26. Sydney, 27. Istanbul, 28. Los Angeles, 29. Chicago, 30. Nicosia, 31. Athens, 32. Miami, 33. Seoul, 34. Auckland, 35. Lisbon, 36. Singapore, 37. Caracas, 38. Moscow, 39. Warsaw, 40. Dubai, 41. Hong Kong, 42. Tel Aviv, 43. Tallinn, 44. Ljubljana, 45. Sao Paolo, 46. Rio de Janeiro, 47. Budapest, 48. Riga, 49. Prague, 50. Santiago de Chile, 51. Bratislava, 52. Taipei, 53. Bogota, 54. Sofia, 55. Manama, 56. Bucharest, 57. Bangkok, 58. Vilnius, 59. Mexico City, 60. Johannesburg, 61. Manila, 62. Kiev, 63. Nairobi, 64. Shanghai, 65. Beijing, 66. Lima, 67. Jakarta, 68. Delhi, 69. Mumbai, 70. Buenos Aires, 71. Kuala Lumpur.
Rànquing de les ciutats amb els salaris bruts més alts del món:
1. Copenhagen, 2. Oslo, 3. Zurich, 4. Geneva, 5. Dublin, 6. Frankfurt, 7. Brussels, 8. Helsinki, 9. Luxembourg , 10. London, 11. Munich, 12. Berlin, 13. New York, 14. Stockholm, 15. Vienna, 16. Amsterdam, 17. Sydney, 18. Chicago, 19. Los Angeles, 20. Toronto, 21. Montreal, 22. Lyon, 23. Paris, 24. Tokyo, 25. Auckland, 26. Barcelona, 27. Miami, 28. Milan, 29. Nicosia, 30. Madrid, 31. Rome, 32. Athens, 33. Seoul, 34. Dubai, 35. Ljubljana, 36. Lisbon, 37. Singapore, 38. Taipei, 39. Johannesburg, 40. Prague, 41. Sao Paolo, 42. Istanbul, 43. Hong Kong, 44. Manama, 45. Tallinn, 46. Warsaw, 47. Budapest, 48. Moscow, 49. Bratislava, 50. Santiago de Chile, 51. Rio de Janeiro, 52. Vilnius, 53. Riga, 54. Kuala Lumpur, 55. Caracas, 56. Buenos Aires, 57. Lima, 58. Bucharest, 59. Shanghai, 60. Bogota, 61. Sofia, 62. Kiev, 63. Nairobi, 64. Mexico City, 65. Beijing, 66. Bangkok, 67. Mumbai, 68. Manila, 69. Delhi, 70. Jakarta, 71. Tel Aviv (sense dades).
Rànquing de les ciutats amb més poder adquisitiu de la gent:
1.Copenhagen, 2. Zurich, 3. Berlin, 4. Geneva, 5. Frankfurt, 6. Brussels, 7. Oslo, 8. Munich, 9. Luxembourg, 10. Helsinki, 11. Sydney, 12. Auckland, 13. Vienna, 14. Amsterdam, 15. Chicago, 16. Los Angeles, 17. Stockholm, 18. Dublin, 19. Montreal, 20. Toronto, 21. Lyon, 22. New York, 23. Miami, 24. Barcelona, 25. Paris, 26. London, 27. Tokyo, 28. Nicosia, 29. Milan, 30. Madrid, 31. Johanesburg, 32. Athens, 33. Rome, 34. Ljubljana, 35. Taipei, 36. Dubai, 37. Seoul, 38. Prague, 39. Kuala Lumpur, 40. Lisbon, 41. Singapore, 42. Manama, 43. Buenos Aires, 44. Sao Paolo, 45. Bratislava, 46. Vilnius, 47. Tallinn, 48. Warsaw, 49. Budapest, 50. Lima, 51. Istambul, 52. Santiago de Chile, 53. Hong Kong, 54. Riga, 55. Moscow, 56. Rio de Janeiro, 57. Shanghai, 58. Bucharest, 59. Bogota, 60. Caracas, 61. Beijing, 62. Nairobi, 63. Sofia, 64. Kiev, 65. Mexico City, 66. Bangkok, 67. Manila, 68. Dehli, 69. Mumbai, 70. Jakarta, 71. Tel Aviv (sense dades)
servido por hristopau
2 comentarios
compártelo

It has been only 5 days, a short break. But I wanted to come here and say vi ses to all of you. I don't know when I'll see u again, maybe next summer, maybe in september, maybe till 2009. Unluckily, I won't see Sander and Daugaard in Barcelona, but I wish and I know they'll have a nice semester there. Since I came here for the first time, I'ven surprised for this little country, this amazing city called Kobenhavn and everything is around Denmark. You're not latins, and of couse I could felt it, but the danish are honest, noblemen and modest, although some people thinks u're arrogant, closed, and nordics. I don't care, I just know what I've been watching, feeling and getting everyday about you. I'm proud to feel like a danish, to know this unknow country and to come sometimes to see all of you...

And as I said, I'll speak danish soon. It's my next objective.
Rosa, Sander, Anette, Ole, Pete, Hanne, Daugaard, Doktor, Andreas, Maria Louise, John, Craig, Kasper, Philip, Thomasand all the kaninas: Mange tak. I'll miss you.
Farvel og vi ses snart.

servido por hristopau
2 comentarios
compártelo

Kastrup,5 de gener a les 13.30 hores.Aterro a la meva estimada i anyorada Copenhaguen, on tindré la sort d'estar-hi per últim cop com a mínim en un any. L'hivern danès es nota només baixar de l'avió, tot i que l'he patit pitjor altres vegades. Arribat i instal·lat a can Vikingo, li comento al gran Andreas Kraul, periodista de la ràdio danesa (DR), que estic allà, i que si necessita qualsevol cosa sobre el partit que hores més tard jugaran FC Kobenhavn i Atlético de Madrid, ja sap on trobar-me. Ell no recordava que hi anava aquests dies, així que em diu que mirarà d'econseguir-me un passe de premsa per poder anar al partit. Per estrany que sembli, no tenia l'intenció d'anar-hi aquesta vegada, em feia gràcia veure'l a casa amb els amics. Però tenint una acreditació...tot canvia, així que vaig poder-me acomiadar per última vegada d'aquest acollidor estadi.

Arribo amb temps, 45 minuts abans del partit, directe a la sala de premsa a escalfar-me una mica amb tè i cafè calent i les mítiques galetes d'abans de l'inici. Per cert, les han canviat, les d'abans m'agradaven més. 20:45, comença el partit de la tercera jornada de la UEFA FCK-Atlético Madrid. El Parken no és ple, però gairebé. Fa fred i vent, els confetis de la gent s'estenen per la gespa i el camp s'emblanqueix, una imatge més semblant a un partit d'Argentina que un danès. Sona l'himne, em venen mil records a la memòria, i com un fan més, em poso a cantar-lo, per bé que el meu accent danès no sigui el millor. Una gran diferència separa als dos equips, i no tarda a reflectir-se sobre la gespa. l'Atlético arriba 3 cops a porteria en tot el partit i fa 2 gols. El Copenhaguen amb prou feines arriba, i veu impotent com Simao i Agüero decideixen el partit. Al costat tinc els de la Cope, que em miren amb cara rara quan veuen a la meva acreditació Pau Ramírez DR Sport, d'un mitjà danès. Cope, El Mundo, ABC, Marca, AS, SER...estic envoltat per la crème de la crème a la tribuna de premsa, però d'aquí no passa. Per sort, conec Anxo Lamela, el corresponsal d'EFE a Escandinàvia.

El partit no passarà als anals del futbol per res del món, però un cop s'acaba,em sap greu marxar. No vull, una sensació estranya em recorre el cos, no vull sortir del Parken. Està pràcticament buit, només queden alguns periodistes i personal de neteja. Surto fora, a la grada, i el miro per últim cop il·luminat. No és el Camp Nou, però té el seu encant. No sé quan hi tornaré, però de ben segur que ho faré tard o d'hora. Em despedeixo de l'Andreas; a l'Anxo fa estona que l'he perdut de vista quan ha anat a parlar amb els jugadors per buscar declaracions i opinions.

Surto fora de l'estadi, on m'espera la pluja i em creuo amb l'aiutocar que transporta a tota la premsa vinguda de Madrid. Creuo com puc un tros del Felleparken fins arribar a la meva bici, però impossible no emfangar-me. Col·loco les llums i les encenc. Miro enrere i tinc allà el Parken, esperant que tothom marxi per anar a dormir fins el proper partit. No sé quantes tardes hhi he passat ni quants gols he vist allà, però el considero casa meva. Pujo a la bici i enfilo el Jaghvej en direcció a can vikingo,on m'esperen per sopar.
Vis es snärt, Parken!!

servido por hristopau
sin comentarios
compártelo
Ha estat curtet, només dos setmanetes, però qualsevol dia passaten aquesta ciutat única ja ho compensa... A més, és el primer cop que hi vaig a l'estiu, així que l'he pogut veuresense el fred i la foscor de l'hivern...
Iaquí van algunes fotos de Kobenhavn, altrament dita Copenhaguen, capital de Dinamarca i una de les millors ciutats que conec. Tranquil·litat, gent tancada però humil i amb bona fe, edificis no més alts de 3-4 plantes, uns preus pels núvols, les noies més wapes del món i bicicleta, molta bicicleta. This is Denmark!!!

Nyhavn, la foto més coneguda de Copenhaguen, l'antic port de pescadrs
La famosa Sireneta de Hans Christian Andersen. Vindria a ser una timada igual a la del Menaken Piis a Brusel·les...però no deixa de ser un punt obligat de referència de la ciutat.

Punts i carrers cèntrics de Copenhaguen


Un dels cinc llacs que hi ha al mig de la ciutat. Lloc ideal per anar a córrer qualsevol moment i dia.

La plaça reial amb el famós (i patètic) canvi de guàrdia que tan agrada als països nòrdics...


El Parken, estadi de l'FCK i la meva segona casa a Dinamarca
Foto de la Rädhus plassen, la plaça de l' Ajuntament, feta des del Tívoli
C'est moi in Felleparken

I per últim, el fabulós pont que uneix per sobre del mar la regió de l'Oresund on limiten Dinamarca i Suècia, de 7 km de llargada i que té el modest preu...de gairebé 100 euros creuar-lo en doble sentit.
servido por hristopau
sin comentarios
compártelo