Publicidad:
La Coctelera

hristopau

Categoría: futbol

18 Noviembre 2009

Guerra de selecciones

Brasil-Argentina?Francia-Inglaterra?Turquía-Grecia?Argentina-Uruguay?Corea del Sur-Corea del Norte?Marruecos-Túnez?Inglaterra-Escocia?Serbia-Croacia?Iran-Irak? O quizás un Catalunya-España?

Hasta hoy, no sabía decir cuál es el partido de selecciones con más rivalidad que existe. Esta tarde pero, lo pude ver: Argelia-Egipto, o Egipto-Argelia. Una auténtica guerra sobre el césped que ha durado 270 minutos: 90 en Argel, 90 en El Cairo y los 90 de hoy en Khartum (Sudán), en el partido de desempate para decidir quien iba al Mundial. Espectacular, sin más. Pocas veces he visto tanta tensión en un terreno de juego como la que había hoy. Un golazo del defensa del Bochum Anthar Yhaia en el minuto 39 dio el pase a Argelia al Mundial, tras 24 años de ausencia, aunque probablemente, las dos deberían estar.

Incidentes antes del partido, durante el partido y tras finalizar el encuentro. Una gran batalla que casi llega a causar un conflicto diplomático. Sólo me queda una duda: el estadio Al Merreikh estaba lleno, con 35.000 espectadores. 9.000 vinieron de Egipto y 9.000 de Argelia. 15.000 policías dentro controlando ambas aficiones. Sólo el sábado por la tarde se supo que se jugaría el desempate, tras finalizar el 2-0 en El Cairo. Sabiendo que son dos países sin un nivel de vida muy elevado, lo que impide a muchos de sus ciudadanos poder viajar por el tema económico: ¿ los 9.000 de cada país pidieron fiesta en su trabajo y organizaron de la nada un viaje hasta Sudán -país en guerra!- para animar a su selección, en sólo 3 días? (doy por supuesto que los que no trabajan, no tienen condiciones para hacer el viaje, que es largo).

Se quedan nuevamente los faraones sin la cita mundialista, aunque acudirá en su lugar una Argelia que ya hace tiempo que tiene un buen grupo de jugadores que puede dar más de una sorpresa en Suráfrica. Menuda batalla la que se vio hoy en Sudán. Lástima que no pudiera acabar en tablas y con ambas clasificadas: sólo por el espectáculo en los 3 partidos, lo merecían.

servido por hristopau sin comentarios compártelo

16 Noviembre 2009

35a jornada del Brasileirao

Sao Paulo i Flamengo es disputaran el títol de campió del Brasileirao 2009 durant les pròximes tres jornades, després que el Palmeiras punxés novament en aquesta 35a jornada i gairebé digui adéu per la seva baixa forma al títol. El tricolor paulista no va patir per derrotar el Vitória a casa i el Flamengo es va col·locar segon al sumar els tres punts a Recife contra el Náutico. Per sota, l'Sport ja és equip de la Serie B, mentre que el Flu segueix amb la seva ratxa espectacular i ja està a només dos punts de la salvació.

En un Morumbí ple, el Sao Paulo va sumar una nova victòria que l'acosta al títol davant el Vitória (2-0), en un partit on va destacar la picabaralla que van tenir André Dias i Hugo, jugadors del Sao Paulo. Els actuals campions de lliga van sortir al terreny de joc sabent que amb la victòria, serien líders en solitari contra un equip que ja té els deures fets. Una falta al quart d'hora favorable als baians i que gairebé acaba en gol va provocar una forta discussió entre André Dias i Hugo, que es van agredir i van veure la targeta groga tot i ser del mateix equip. Sense que els nervis anessin a més, Jorge Wagner (foto) va donar la tranquil·litat als locals al minut 24, quan en un contraatac, va assistir a Washington des de l'esquerra. Coraçao Valente, després de fer una jugada dins l'àrea, va xutar i Viáfara va rebutjar el xut, però Jorge Wagner, molt atent, va agafar la pilota i va fer l'1-0. Al començament de la segona, el tricolor va sentenciar, quan Hernanes va robar una pilota a la defensa local a la banda i el seu centre el va rematar de cap Hugo per fer el 2-0 i deixar el Sao Paulo com a líder en solitari, amb tot a favor per guanyar la seva quarta lliga consecutiva.

A Recife, el Flamengo va tornar a sumar tres punts que el mantenen en la lluita pel títol i de pas, va enviar gairebé a segona el Náutico, al que va guanyar per 0-2 amb Adriano com a protagonista novament. Dos gols a la segona meitat dels carioques van sentenciar el partit, el mateix dia en que el Flamengo celebrava els seus 114 anys d'història. El Timbu va sortir fort, però es va trobar aviat amb el primer gol dels visitants: una centrada de Willians des de la dreta la controlava dins l'àrea al segon pal Adriano. Quan tothom imaginava el seu cacau a porteria, va sorprendre cedint-la enrere a Leo Moura, que va xutar des de la frontal. El porter Gledson no va poder blocar la pilota i Petkovic, molt atent, marcava novament amb el Mengao per fer el 0-1. Adriano era el principal perill del Flamengo, que va veure com el Náutico tenia bones oportunitats que no podia aprofitar. I al descompte de la primera meitat, va arribar la sentència, quan una ràpida jugada per la banda dreta de Zé Roberto la finalitzava dins l'àrea Adriano per rematar a plaer i col·locar-se, amb 19 gols, com a màxim golejador, a la vegada que donava els tres punts al Flamengo que té el títol com feia anys que no tenia d'aprop.

En partit avançat a dimecres i que obria la jornada, el Palmeiras va tornar a ensopegar, tot i que l'empat a 2 va servir també perquè l'Sport, que aquesta mateixa temporada ha jugat la Libertadores, certifiqui el seu descens a la Serie B. Un partit envoltat de polèmica pel segon gol del Palmeiras i que l'àrbitre havia xiulat abans de la rematada final. Tot i la necessitat de guanyar per mantenir-se al capdavant, el Verdao va sortir adormit i va veure com una jugada de Dutra per l'esquerra al minut 11 la rematava sol dins l'àrea Arce per superar Marcos i posar el 0-1. I només 5 minuts després, els pernambucans, que necessitaven els tres punts per mantenir les seves poques opcions de salvació, feien el 0-2 en un ràpid contraatac per la banda que va iniciar Adriano Pimenta. Aquest la va enviar a Wilson, que va aprofitar la mala sortida de Marcos per fer el segon. Xiulats, els jugadors del Palmeiras van sortir amb més ànims a la segona meitat, en la que l'expulsió del visitant Durval els va afavorir. Al minut 71, Deyvid Sacconi es trobava una pilota dins l'àrea i l'engaltava fort per fer l'1-2. I a falta de 5 minuts, la gran polèmica. Una centrada d'Armero dins l'àrea la rebia Danilo, tot sol aprofitant que la defensa havia sortit, Els jugadors de l'Sport van reclamar fora de joc, però el defensa del Palmeiras estava en posició legal perquè Élder Granja trencava el fora de joc. Just abans de rebre la pilota, se sent un xiulet, que va fer que el porter Magrao ni es mogués. Però Danilo va continuar i tot sol, va fer l'empat a dos. L'àrbitre va donar el gol per vàlid i els pernambucans literalment se'l van menjar. Un gol que enviava l'Sport a Segona i que es convertia en la polèmica de la setmana i probablement de la temporada per les posteriors declaracions que s'han fet i la possible repetició del partit. Un punt insuficient per a tots dos equips.

El Cruzeiro va deixar escapar una gran ocasió per situar-se en zona de Libertadores al cedir un empat a 1 a casa davant un Gremio que va acabar amb nou jugadors en el primer partit sense Paulo Autori. Després d'una primera part sense gols, el tècnic local, Adílson Batista, va fer cas a la petició de la torcida que demanava l'entrada de Guerrón, i va substituir a Jonathan i Thiago Ribeiro per fer entrar a Guerrón i Soares. Només un minut després, tots dos jugadors protagonitzaven un ràpid contraatac que acabava amb una centrada de Guerrón des de la banda dreta cap a Soares, a qui el porter Víctor va fer penal: Gilberto el va tranformar en gol, al minut 65. Minuts abans del final, Soares es lesionava i deixava els mineiros amb 10, ja que l'equip ja havia fet els tres canvis. I els gaútxos, dirigits per l'interí Marcelo Rospide després de la marxa de Paulo Autori al Golf Pèrsic, van quedar-se en els darrers minuts amb 9 per l'expulsió de Túlio i de Fábio Santos. Però el Gremio va deixar amb un pam de nas l'afició de la Raposa, quan al minut 91, entre Maxi López i Herrera fabricaven dins l'àrea l'empat, que va fer Herrera després d'una mala rematada de taló. Amb l'empat, el Cruzeiro perd l'oportunitat d'entrar al G4, davant un Gremio que ja no té res a fer en aquesta recta final del campionat.

L'altre equip de Minas Gerais, l'Atlético Mineiro, va fallar de nou en el seu intent de mantenir-se amb opcions al títol al caure per 2-1 contra un Coritiba que respira una mica amb els tres punts. Amb un estadi ple de gent, els de Ney Franco, liderats novament per Marcelinho Paraíba, van obrir el marcador al minut 20, quan Rómulo va controlar a la frontal, va combinar molt bé amb Marcelinho Paraíba i va acabar finalitzant ell mateix la jugada amb un bonic gol. El Galo es va estirar en busca del gol i va tenir diverses ocasions abans que Éder Luis, al minut 54, empatés. Una passada en profunditat a la dreta la va aprofitar el petit davanter per marxar directe a porteria. El xut el va rebutjar Vanderlei, però gairebé sense angle, el mateix Éder Luis va agafar la pilota i la va acabar convertint en gol. Quan només faltaven 6 minuts, una jugada d'atac de Rómulo, que es quedava sol davant Carini, va acabar amb un penal comès per Pedro Benítez, que va ser expulsat. Marcelinho Paraíba no va fallar des dels 11 metres i va donar els tres punts al Coxa, que es manté 5 punts per sobre del descens a falta de 9 per disputar-se.

A Porto Alegre, l'Inter va tornar als llocs de Libertadores gràcies a la seva victòria per 3-1 davant un Santos que ja no s'hi juga res en aquests darrers partits. El tècnic local, Mario Segio, va ser increpat per la torcida colorada, mentre que el visitant, Vanderlei Luxemburgo, que sona com a possible entrenador dels gaútxos per l'any que ve, va ser aplaudit al Beira Rio. Una assistència a la banda dreta d'Alecsandro al minut 25 la va aprofitar Danilo Silva per entrar a l'àrea i enviar un xut creuat que va superar a Felipe. Al 28, Marquinhos donava la calma als locals amb el segon gol, després d'una jugada de pati d'escola amb molts xuts i rebots dins l'àrea del Peixe que finalment el jove migcampista va finalitzar. Al començar la segona meitat, el Santos va reaccionar i Neymar, al 63, aprofitava una centrada des de la dreta dins l'àrea de Felipe Azevedo per escurçar el marcador. Però no va ser fins al 84 que els gaútxos es van assegurar els tres punts, quan D'Alessandro (foto), amb un xut dins l'àrea, la creuava de tal manera que Felipe no hi arribés i retornava l'Inter al G4, contra un Santos que pot quedar-se si es distreu sense plaça per disputar la pròxima Copa Sudamericana.

Al Maracanà, el Fluminense va confirmar la seva espectacular segona volta i el seu gran moment de forma, guanyant el seu quart partit consecutiu de lliga i sumant ja onze partits seguits sense perdre entre lliga i Copa Sudamericana. La víctima aquest cap de setmana va ser l'Atlético Paranaense (2-1), i el tricolor carioca té a tocar una salvació que fa uns mesos semblava impossible a falta de 3 jornades. Novament Fred va tornar a ser decisiu, obrint el marcador i sent la figura del seu equip. El davanter va obrir el marcador al minu 17 culminant una bona jugada que va començar Conca, qui va obrir en profunditat a Maicon. El jove atacant va fer a la línia de fons una bona jugada personal i la va centrar perquè Fred, tirant-se al terra i posant el peu, marqués l'1-0, fent el seu desè gol en deu partits des de la seva tornada de la lesió. Ja a la segona, novament Conca feia una jugada magistral i aixecava la pilota per sobre la defensa del Furacao per assistir a Maicon, que de vaselina, feia un gran gol que semblava sentenciar el partit al minut 63. Però Marcelo, amb un xut des de dintre l'àrea al minut 83, va posar emoció al final del partit, tot i que el Fluminense va poder sumar els tres punts que el deixen a només dos punts de la salvació i a quatre de l'Atlético, que no es pot despistar en aquest tram final.

Val Baiano a complicar i molt la permanència del Botafogo al fer els tres gols del Barueri davant el Fogao (3-0), que ara queda només 2 punts per sobre del descens. Els carioques van sortir molt nerviosos i només van crear perill en xuts llunyans. Els locals en canvi, van aprofitar l'instint de Val Baiano per obrir el marcador. un córner a favor dels paulistes al minut 28 va acabar als peus del davanter, que tot sol, va controlar i va fer a plaer el primer gol. Enlloc de millorar, el Botafogo va sortir encara pitjor al segon temps i al 52 encaixava el segon gol: Bruno va fer una mil·límetrica centrada a l'àrea que Flavinho va deixar amb el cap als peus de Val Baiano, que amb una gran rematada, superava a Jefferson i feia el 2-0. Ja al descompte, Val Baiano firmava el seu hat-trick al rematar des del punt de penal una assistència feta des de la línia de fons, enfonsant el Botafogo i deixant el seu equip més proper de la pròxima Copa Sudamericana.

L'Avaí torna a somiar amb la Libertadores de la propera campanya al derrotar per 3-1 el Corinthians a Florianópolis i situar-se a només tres punts del G4. Els de Silas, molt motivats, van superar sense gaires problemes a un Timao que ja ho té tot fet aquesta temporada. Un penal de Balbuena sobre William al minut 12 el va transformar el mateix jugador (foto) per avançar l'Avaí. Només dos minuts més tard però, Marquinhos es feia un autogol que empatava de nou el partit al rematar a la seva pròpia porteria un córner favorable al Corinthians. Però els locals no es van ensorrar i novament William tornava a posar per davant el seu equip aprofitant una gran jugada de Caio al miunut 28. Abans del descans, Balbuena era expulsat i deixava els paulistes amb 10, fet que ho va aprofitar l'Avaí a la segona meitat. Amb tot perdut, Mano Menezes va fer debutar una de les promeses del timao, el lateral esquerre Dodó, de 17 anys i que ja ha despertat l'interès d'alguns clubs europeus. Però ni amb ell va millorar un Timao que encara va encaixar un tercer gol, obra de Leo Gago al minut 69.  

Després de 8 partits sense guanyar, i quan s'anava camí d'un novè, una gran segona part del Goiás, liderada per Fernandao i Iarley, va enviar gairebé a la Serie B un Santo André que s'havia avançat a la primera meitat però que va tornar a perdre (3-1) i té molt difícil la salvació. El veterà Marcelinho Carioca va avançar els visitants al minut 11, quan va rebre a la frontal una centrada des de la banda dreta i entrant a l'àrea, va superar a Harlei. El Santo André va tenir clares ocasions per fer el segon, però no va estar encertat i al començar la segona meitat, es va trobar amb l'empat del Goiás, fet per Fernandao (foto) al minut 48 al rematar de cap una centrada des de la banda dreta. Al 65, el mateix Fernandao, que celebrava els seus 250 partits amb els esmeraldins, repetia diana tornant a rematar de cap, en aquesta ocasió un córner, i posant per davant per primer cop el Goiás. Nerviosos, els paulistes es van quedar amb 10 al minut 67 per expulsió de Renato Dias i el Goiás ho va aprofitar per fer el tercer, obra de Iarley al minut 72, aprofitant un refús de Neneca a xut de Douglas. Primera victòria després de 8 partits del Goiás, que ja no té res en joc, metnre que el Santo André diu pràcticament adéu a les opcions de permanència.  

Els gols i la classificació:

servido por hristopau sin comentarios compártelo

14 Noviembre 2009

Mads Madsen's great goal

Mads Madsen es un centrocampista noruego de 25 años que juega en el modesto Mjøndalen de la segunda división noruega, con el que han finalizado en 11a posición este año 2009. En el penúltimo partido de liga, el último que jugaba el Mjøndalen ante su afición, Madsen hizo este golazo, que apenas se ha visto más allá de Noruega. Si lo hubieran marcado Messi o Cristiano Ronaldo, cuántas veces lo habríamos visto ya???

servido por hristopau sin comentarios compártelo

13 Noviembre 2009

El míster pillín

Parce ser que el cuerpo técnico del Real Madrid cometió esta semana un grave error al no darse cuenta de que Sergio Ramos podía jugar el partido de Copa contra el Alcorcón pese a haber sido expulsado en el último encuentro de Liga. Falta de información, de conocimiento del reglamento? Probablemente sí.

Pues bien, esta semana se ha producido un caso totalmente opuesto en la Copa de la liga portuguesa. Se jugaba ayer jueves (foto) la renaudación del partido entre el Portimonense, de segunda división, y el Académica de Coimbra, de primera, correspondiente a la segunda fase de la Copa lusa, que se tuvo que suspender el miércoles en el minuto 51 por un fallo en la electricidad. Los 39 minutos restantes se jugaron sin problemas ayer jueves y el partido terminó sin goles, 0-0.

La segunda fase de la Copa de la liga de Portugal la disputan 18 equipos, divididos en 6 grupos con tres clubs en cada uno. Sólo el primero logra acceder a la tercera fase, en la que ya están los grandes del país. El empate hizo que los tres equipos del grupo, Portimonense, Académica de Coimbra y Beira-Mar, finalizaran igualados con dos puntos, al haber empatado cada equipo sus dos partidos a cero goles. Y aquí la gran curiosidad: la Federación portuguesa decidió que el tercer criterio para desempatar en esta ronda, en caso de empate en todo....fuera la edad: el equipo con una media de edad menor sería el que pasaría en caso de empate. 

Consciente de ello, el técnico del Portimonense, Luís Filipe Vieira Carvalha 'Litos', dio entrada en los minutios finales a los tres jugadores más jóvenes que tenía en el banquillo: Bruninho entró en el minuto 76 por Vasco Matos; Ben Traoré en el 86 por Ivanildo...y la guinda la puso el joven guardameta Sapateiro (foto), de 19 años, que entró en el minuto 91 en el lugar del veterano portero Pedro Silva, de 35. Cuando terminaron los 3 minutos de descuento y el partido...la media de edad del Portimonense era de 24,556 años, la del Académica de 24,682 y la del Beira-Mar, de 25,474.

Sin duda, chapeau para Litos. Esto sí que es conocer bien el reglamento.

servido por hristopau sin comentarios compártelo

10 Noviembre 2009

Robert Enke

Leía hoy en un blog las dudas que despierta Dmitro Chigrinsky. El ucraniano lleva sólo 6 partidos disputados con el FC Barcelona, en los que el equipo ha conseguido 5 victorias y un empate. Pero hay ojos 'clínicos' que con 6 partidos, ya tienen suficientes pruebas y muestras de que no es un jugador para el Barça, que si esto, que si lo otro. Me pregunto si la dueña del blog ha llegado a chutar alguna vez en su vida una pelota. Quizás sí, pero lo más probable es que si alguna vez ha jugado a fútbol, no critique al defensa tan pronto.

Las criticas a Chigrinsky me vienen a la cabeza después de leer la trágica muerta del portero alemán Robert Enke. Jugaba actualmente en el Hannover 96 de la Bundesliga alemana y tenía sólo 32 años de edad. Parece ser que se suicidó arrojándose a la vía del tren.

Enke jugó solamente 4 partidos de azulgrana. Fichó en verano del 2002 procedente del Benfica portugués, pero una nefasta tarde junto a sus entonces compañeros en Novelda, en partido de Copa le sentenció para siempre. 4 partidos bastaron para ponerle la cruz, sin dejar al jugador mostrar las cualidades que le llevaron a vestir de azulgrana.

Nacido el 24 de agosto de 1977 en Jena, Robert Enke se formó en el Carl Zeiss Jena, el histórico club de su ciudad natal en el que debutó con apenas 18 años. Su talento no pasó desapercibido por el Borussia Mönchengladbach, que lo fichó al finalizar la temporada. Allí jugó tres temporadas, hasta que su compatriota Juup Heynckes lo reclamó para el Benfica de Lisboa. Pese a los problemas que vivia entonces el club lisboeta, Enke se salió debajo los tres palos en los tres años que jugó en el Benfica. La prueba: Arsenal, Atlético de Madrid o Manchester United se interesaron por él, aunque finalmente fue el Barça quien se hizo con sus servicios. No tuvo suerte en el Camp Nou, en una época en la que Roberto Bonano era el portero titular. Su debut como azulgrana, en Novelda, le condenó para siempre.

Al finalizar la temporada, se fue a Turquía para probar suerte en el Fenerbahce, haciendo el camino opuesto de Rustu, que llegó a la Ciudad Condal procedente del equipo de Istanbul. La mala suerte continuó, y en su debut, encajó un 0-3 ante el Istanbulspor que le condenaron nuevamente. No jugó más con los turcos y en enero fue cedido al Tenerife, entonces en Segunda División. No pudo lograr el ascenso, pero recuperó un poco su errática trayectoria futbolística de los últimos años. Dicen que, a veces, para dar un paso adelante hay que dar dos atrás. Y esto es lo que hizo el bueno de Enke.

Al finalizar la temporada, Enke regresó a su Alemania natal y fichó por el Hannover 96, un modesto equipo de la Bundesliga. En Hannover logró mostrar todas las cualidades que había apuntado desde joven y que se dejaron de ver en Barcelona. Fue elegido mejor portero de la temporada y pasó a ocupar el brazalete de capitán del Hannover. Con unas plantillas modestas, el equipo nunca sufrió para mantener la categoría, en parte, gracias a los partidazos de Enke. Nunca fue el portero menos goleado, pero se confirmó como uno de los mejores guardametas del país. Y así fue que le llegó la convocatoria para la selección alemana, con la que debutó en 2007 y en la que disputó 8 partidos. Probablemente, hubiera ido al Mundial del 2010.

También fue en Hannover donde sufrió la triste desgracia de ver a su pequeña hija de 2 años fallecer en 2006 por problemas cardíacos. Quizás esto le llevó a la depresión que sufría y que le ha llevado al suicidio.

Con Enke no se tuvo paciencia en Can Barça. No sirve la excusa de que no soportaba la presión, porque era el portero de la selección alemana, con lo que tenía una presión comparable seguramente a la azulgrana. Tuvo que regresar a su país para demostrar que era un gran portero, el mismo que todavía recuerdo jugando con el Benfica. Robert Enke, un gran portero al que la suerte no le acompañó. Quizás, si hubiera más paciencia en Can Barça, hubiera dejado huella. Calidad, la tenía.

Tags: enke

servido por hristopau sin comentarios compártelo

9 Noviembre 2009

34a jornada del Brasileirao

El que feia setmanes que es veia a venir, la pèrdua del liderat del Palmeiras, finalment ha ocorregut a la 34a jornada. La derrota per 1-0 del Verdao a Rio contra el Fluminense, junt amb l`empat del Sao Paulo a Porto Alegre, deixa el tricolor paulista en primera posició per primer cop aquesta temporada. El Flamengo també s'ha colat en la lluita pel títol gràcies a la seva victòria per 1-3 a l'Atlético Mineiro. A la part baixa, el Fluminense continua amb la seva escalada i ja és quart per la cua, si bé els equips als que ha d'atrapar, Botafogo i Atlético Paranaense, no van fallar.

Avançat a dimecres, l'actual tricampió de lliga, el Sao Paulo, va convertir-se en líder solitari per primera vegada aquest any després de treure un heroic empat a l'Olímpico de Porto Alegre davant el Gremio (1-1), en un partit on el tricolor paulista va acabar amb 8 jugadors. El partit més difícil teòricament dels que tenia el Sao Paulo en aquesta recta final es va complicar quan al minut 24, Rafael Marques rematava de cap una falta servida per Douglas Costa i obria el marcador. El Gremio s'hi jugava les poques possiblitats que tenia d'entrar al G4, que es van esvaïr quan al 31, un centre d'Hernanes des de la dreta se l'empassava la defensa gaútxa i acabava al segon pal, on Dagoberto estava sol. La va controlar i el seu xut el va desviar Rafael Marques, que la setmana passada ja s'havia fet un altre gol contra el Santo André. Tots dos equips van poder fer el segon, però Víctor i Ceni van aturar-ho tot. Al 78 però, el Sao Paulo va començar la seva particular agonia quan Borges era expulsat  al veure la segona groga; un minut després era Dagoberto que veia la vermella directe i al 90, el jove Jean també arribava als vestuaris abans d'hora. Però ni amb 3 jugadors més, el Gremio va poder trencar l'empat, deixant el Sao Paulo com a nou líder del Brasileirao a falta de quatre jornades.

Amb el liderat provisional del Sao Paulo des de dimecres, el centre d'atenció de la jornada era Maracanà, on s'enfrontaven davant de 67.000 persones un Fluminense en zona de descens i un Palmeiras que necessitava un punt per seguir com a líder. Al final, 1-0 pels locals, que encara agonitzen en places de descens. Un partit molt igualat, ple de tensió i de polèmica que podia haver estat molt diferent si l'àrbitre no hagués anul·lat erròniament un gol de cap d'Obina al minut 29, per suposada falta que no existeix i que els paulistes van protestar de valent. Qui sí que va tenir més encert amb el cap va ser Fred (foto), que va rematar un córner al minut 59 a gol i certificava la tercera victòria consecutiva del Flu a la lliga i la setena jornada seguida sense perdre, que l'han dut de ser el cuer a estar a només cinc punts de la salvació. Al contrari d'un Palmeiras que veu com cada cop s'allunya més del títol que ha tingut a l'abast durant més de la meitat del campionat.

Un dels partits més esperats del cap de setmana era la visita del Flamengo al Mineirao per jugar davant l'Atlético Mineiro (1-3). Els locals buscaven el liderat amb la victòria, i els carioques presentar la seva candidatura al títol i col·locar-se a dos punts d'ell. Malgrat els 65.000 espectadors que van omplir el Mineirao, el Flamengo els va fer callar aviat, quan Petkovic feia un gol olímpic al minut 9 que sorprenia a Carini i posava per davant els visitants. Amb el marcador advers, els mineiros es van volcar en busca de l'empat, però no el van trobar i van veure com al 39, el xilè Maldonado rebia a la frontal, marxava fins a la dreta i creuava la pilota amb un xut que significava el 0-2 i el seu primer gol amb el Flamengo, amb el que es va arribar al descans. L'Atlético va tenir una clara ocasió per escurçar distàncies abans del descans però Correa, tot sol i sense porter, va fallar. Al començament de la segona, Ricardinho posava emoció i la cridòria retornava de nou a la grada quan posava el peu dins l'àrea en una centrada des de la banda i feia l'1-2. Amb tot obert, va aparèixer l'Emperador Adriano, per rematar de cap una centrada del xilè Fierro des de la dreta i sentenciar el partit amb l'1-3, al minut 81, que a la vegada, li servia per igualar amb Diego Tardelli com a màxim golejador del campionat amb 18 gols. El Galo torna a fallar de nou en el moment clau, mentre que el Flamengo es presenta com a candidat al títol en aquestes quatre jornades restants.

Qui es va despenjar del títol va ser l'Internacional de Porto Alegre, que no va poder passar de l'empat (1-1) al camp del Barueri i queda a 6 punts del Sao Paulo. Totes les conjures de victòria fetes durant la setmana van quedar en no res al terreny de joc i els gaútxos, que sumen la tercera jornada sense guanyer, estan ara a tres punts del G4. Márcio Careca va avançar el Barueri al minut 16, quan després de servir un córner en curt, va sorprendre des del lateral a Lauro amb un xut ras al pal que el porter, amb mala sort, es va empassar. Els locals van ser millors durant els primers 45 minuts, però no van trobar com fer el segon gol i es van veure superats pels gaútxos al segon temps, que, sense D'Alessandro i sota una forta pluja, van tenir moltes oportunitats. Només en una d'elles al minut 65, van poder igualar el marcador, quan una falta de Guiliano a la dreta la va rematar al segon pal Fabiano Eller per fer l'empat a un, tot i que ja no van ser capaços de fer el segon. Els gaútxos veuen perillar ara la seva participació a la Libertadores de l'any que ve, mentre que el Barueri ja té assegurada la permanència.

Ronaldo va tornar a decidir pel Corinthians, en la victòria del Timao per 2-0 davant el Santo André. Abans de l'exhibició del Fenómeno però, el centre d'atenció va ser Marcelinho Carioca, que s'enfrontava a l'equip on es va fer gran i on va ser, i considera sent, un ídol. Sense jugar-se res, el Corinthians va intentar contentar la seva 'torcida' davant un Santo André que necessitava guanyar per no complicar-se encara més la salvació, que cada cop té més difícil. Ronaldo no va aparèixer gaire durant la primera meitat, però quan ho va fer, va deixar el seu segell. Al minut 36, agafava una pilota lluny de l'àrea, amagava amb una bicicleta a la frontal i deixava anar un obús amb l'esquerra que acabava a l'escaire del Ramalho. Golàs de crack, de Fenòmen. A la segona meitat, Ronaldo va tornar a aparèixer per fer una assistència entre la defensa visitant a Dentinho, que sol, va definir molt bé i va fer el 2-0 final al minut 76. El Santo André es va estirar al final, però no va ser capaç de marcar i cada cop té més complicada la seva permanència a la Sèrie A.

Setè a la taula és l'Avaí, que va sumar una nova victòria derrotant per la mínima (0-1) el Vitória. Els tres punts asseguren una plaça als de Florianópolis per disputar la pròxima Copa Sudamericana. Tots dos equips jugar un partit fluix, ensopit i sense ocasions de gol. Marquinhos i Muriquí, claus en l'esquema de l'Avaí, eren baixa i els de Paulo Silas ho van notar. Als locals, Vágner Mancini va donar entrada sorprenentment a Nino Paraíba com a lateral esquerre i a Elkeson i Gláucio en atac. El joc però, va ser tan avorrit que el president del Vitória, Alex Portela, va baixar als vestidors a la mitja part per reclamar més intensitat al seu equip. A la segona meitat, els baians van sortir més forts i més ambiciosos, però no van saber superar a Eduardo Martini i van veure com al minut 78, una bona jugada d'Assis per la banda acabava amb una centrada a l'àrea que William, amb una espectacular rematada d'acròbata, l'enviava a gol per donar els tres punts a l'Avaí, que es confirma com a millor equip dels ascendits la temporada passada.

L'Sport Recife va enterrar gairebé les seves opcions de salvar-se al caure a casa 2-3 davant el Cruzeiro, que queda a dos punts de la Libertadores després de capgirar un 2-0 en contra. Obligats a guanyar, els pernambucans van sortir molt forts i es van avançar amb dos gols en els primers 16 minuts: primer va ser Wilson, qui va aprofitar al minut 12 la mala sortida del porter Fábio i una assistència d'Arce, que havia deixat al terra a Fábio i Gil, per fer a plaer l'1-0. Només quatre minuts després, el mateix Wilson feia el segon amb un gran xut creuat des de dins de l'àrea que tocava el pal abans d'entrar. Però els mineiros van reaccionar a temps per endur-se els tres punts de la Ilha do Retiro. Al 19, Fabrício penjava una falta a l'àrea, Henrique la tocava de cap i Thiago Ribeiro, sol al segon pal, rematava a plaer per fer el 2-1. El gol va fer que el Cruzeiro anés en busca de l'empat, però el porter Magrao es va convertir en la figura del seu equip i ho va impedir durant la primera part. A la segona però, Magrao no va tenir tanta sort: al 52, una falta lateral que servia Gilberto la rematava de cap Leonardo Silva per fer el 2-2. Set minuts més tard, l'Sport es quedava amb deu per expulsió d'Andrade i els mineiros ho van aprofitar fent el 2-3, obra de l'equatorià Guerron (dreta) al minut 64 que només va haver de rematar sol una assistència des de l'esquerra de Wellington Paulista. Amb tot vist per sentència, Hamilton va deixar els locals amb 9 jugadors al veure la segona groga, els llums de l'estadi es van apagar abans de finalitzar el partit i en acabat, Pericles Chamusca presentava la seva dimissió com a tècnic de l'Sport equip que té el descens a la Sèrie B cada cop més proper.

El Botafogo va fer un pas de gegant per salvar-se després d'imposar-se per 2-0 a Rio a un Coritiba a la baixa. Tornava Ney Franco a l'Engenhao després de la seva destitució a mitja temporada, però els seus ex-jugadors no van poder fer-li cap favor necessitats com estan de sumar punts per escapar del descens. El Fogao va sortir millor i més fort però no va poder obrir el marcador fins al minut 37, quan Renato va aprofitar una passada dins l'àrea de Diego per batre, des de l'esquerra, a Vanderlei amb un fort xut. No va ser fins al 67 que els carioques van respirar, quan en un ràpid contraatac, Lúcio Flavio rebia una pilota dins l'àrea de Reinaldo, que havia fet una gran conducció amb ella, deixava enrere dos defenses i engaltava un gran xut que significava el 2-0 final. La victòria permet al Botafogo mantenir-se a cinc punts del descens i igualar a punts amb el Coritiba, que per major número de victòries aconseguides, sobrepassa als carioques a la classificació.

Dos suplents, Neymar i Madson (foto), van donar la victòria al Santos davant el Náutico (3-1) en un partit que es va disputar a l'estadi del Corinthians, el Pacaembu. Tot i que els locals no s'hi jugaven res i els visitants el descens, va ser el Santos qui va dur el control del partit. Fruit d'això, va obrir el marcador amb un penal transformat per Kléber Pereira a la mitja hora de joc. Al descans, Luxemburgo va decidir fer entrar el jove Neymar, que en pocs minuts va posar una marxa més al partit, i poc després, el menut Madson també saltava sobre la gespa. entre tots dos van fabricar el segon gol, amb una pilota qu va robar Madson a la línia de fons i va servir dins l'àrea a Neymar, que va definir molt bé i posava el 2-0 al minut 58. Els pernambucans van posar emoció al partit amb un penal que va xutar molt bé Aílton i que va escurçar el marcador al minut 67. El gol va despertar el Náutico, amb un peu i mig a segona, que es va llançar a l'atac buscant l'empat. Al final, el Santos va aprofitar els espais deixats pels visitants per sentenciar el partit al minut amb una contra que van protagonitzar novament Madson i Neymar. El primer va assistir al segon, que amb un gran retall a un defensa, feia un bonic gol que posava el 3-1 final.

A Curitiba, l'Atlético Paranaense va aconseguir una important victòria davant el Goiás (2-0), que l'allunya del fantasma del descens, que ara té a 7 punts. Amb la derrota, el Goiàs diu gairebé adéu a qualsevol opció remota de classificar-se per la Libertadores de l'any que ve. Els visitants no van crear perill durant la primera meitat i es van veure superats sempre pel Furacao, que va demostrar tenir molta més ambició de victòria. Al minut 23, una jugada per la banda del veterà Paulo Baier la rematava Marcinho, sense angle i tapat pel porter, per obrir el marcador. A la segona meitat, els esmeraldins van sortir a l'atac, però l'expulsió de Joao Paulo al  veure la segona targeta groga va impedir el Goiàs d'aconseguir alguna cosa positiva de la seva visita a l'Arena da Baixada. l'Atlético ho va aprofitar i al minut 75, una bona jugada de Wallyson dins l'àrea va suposar el 2-0, que fa respirar una mica el Furacao del fantasma del descens, i deixa els de Goiania sense cap aspiració en els següents i últims quatre partits.

La classificació i els gols:

servido por hristopau sin comentarios compártelo

7 Noviembre 2009

El retorno vascaíno

La ley del Brasileirao dice que, debido a su tremenda igualdad (posiblemente no hay otra liga más igualada en el mundo), cada año baja uno equipo de los considerados 'grandes': en 2002 fueron el Palmeiras y el Botafogo, en 2003 el Bahia, en 2004 el Gremio de Porto Alegre, en 2005 el Atlético Mineiro, en 2006 el Sao Caetano -que había sido cuatro años antes subcampeón de la Copa Libertadores de América- y en 2007, el Corinthians. La temporada pasada quien conoció el infierno del descenso por primera vez en su historia fue el Vasco da Gama.

Hoy, 7 de noviembre de 2009, el Vasco da Gama ha recuperado la categoría que merece jugar como club, la Primera división brasileña. El equipo carioca ha ganado por 2-1 al Juventude en un Maracaná lleno a rebosar y, a falta de 4 jornadas, se asegura su presencia la próxima temporada en la elite del fútbol brasileño al sacarle 13 puntos al Figueirense, quinto clasificado, cuando quedan 12 por disputarse.

'Estoy en un estado de coma y voy salir de él ahora", afirmaba el viernes Eurico Miranda, ex presidente del club y principal culpable de la dramática situación económica y social que vive el Vasco hoy en día. Miranda, quien no tiene problemas en reconocer que no ha visto un sólo partido del Vasco en la Serie B, dejó el club rodeado de polémica la temporada pasada, ya con el barco medio hundido hacia la segunda división. Su sucesor fue Roberto Dinamite, el mayor ídolo del club y máximo goleador de la historia del Campeonato Brasileño. Dinamite no pudo evitar el desastre, pero hizo borrón y cuenta nueva y se puso manos a la obra para devolver el club a la Serie A.

Con la retirada de Edmundo y el adiós de varios jugadores clave, Dinamite le entregó el timón de la nave a Dorival Júnor, a quien no le pesó la responsabilidad para dirigir el club con el único objetivo de devolverlo a Primera. Se fracasó en el estadual carioca, pero desde el inicio salieron a por todas en la Serie B: tres victorias en las tres primeras jornadas, antes de que llegase el bajón y las dudas: primera derrota en la cuarta jornada y cinco empates consecutivos (cuatro 0-0 y un 1-1) en los siguientes partidos dejaron a Dorival colgando de un hilo. Dinamite pero, mantuvo la calma y cuando el grupo empezó a funcionar, fue una máquina arrolladora en la Serie B, con una gran superioridad respecto a sus rivales, hasta conseguir el ascenso con cuatro jornadas por disputarse.

Con una plantilla casi renovada al 100% respecto a la de la temporada pasada, destacaron el portero Fernando Prass, el defensa central Fernando, el lateral izquierdo Ramon, el centrocampista Nilton y el delantero Elton. Junto a ellos, que han sido los más mejores, ha sobresalido la figura de Carlos Alberto, la figura del equipo. Hace unos días, José Mourinho afirmaba en una entrevista sobre los jóvenes futbolistas de hoy en día que es muy difícl encontrar a una joven promesa con los pies en el suelo, que no se deje seducir pronto por la fama y el dinero y con un entorno que lo proteja. Y, luego afirmó: "entrené a un jugador que, todavía hoy, sigue siendo el más joven en marcar en una final de la Liga de Campeones. Tenía 18 años en 2004, ahora tendrá 23. No sé dónde juega hoy. Sé que ganó la Champions en 2004, en 2005 fue al Corinthians, en 2006 al Werder Bremen, en 2007 volvió al Corinthians y en 2008 al Sao Paulo y Botafogo. Es un jugador espectacular, absolutamente espectacular, pero no sé donde juega hoy. Y esto es significativo", dijó el técnico portugués.

Pues bien, el jugador en cuestión es Carlos Alberto. A principios de año, consiguió que el Werder Bremen, equipo que posee sus derechos, lo cediera por enésima vez a un club brasileño. Tras sus últimos fracasos (en el Sao Paulo y el Botafogo), la carrera de Carlos Alberto parecía que caía en picado. Hasta que aceptó dar un paso atrás, como era jugar en la Serie B, y ser el líder en el terreno de juego del Vasco, con el que ha vuelto a sentirse futbolista y a mostrar su enorme potencial. Con contrato hasta junio de 2010, su continuidad será el principal objetivo del club para la próxima campaña, en la que se quiere pasar de los 32 jugadores que integran la plantilla actual a 29, con 11 novedades previstas.

La afición le agradeció hoy a Dinamite su trabajo en la presidencia del club y le recordaron a Eurico Miranda quien fue el responsable de la caída la temporada pasada. Se abandonó por un día el estadio vascaíno, Sao Januario, para jugar en el mítico Maracaná, con más capacidad y en el que finalmente fueron 81.000 espectacores. Adriano y Carlos Alberto certificaron el triunfo vascaíno que devuelve al equipo de Río de Janeiro a la Serie A, siguiendo el camino que hizo el año anterior el Corinthians.

En 1498, Vasco da Gama se convertía en la primera persona en dirigir directamente una embarcación desde Europa hasta la Índia. Ahora en 2010, el Vasco da Gama deberá encontrar el rumbo correcto nuevamente para navegar sin dificultades en la Serie A y poder revivir de nuevo los viejos tiempos gloriosos del club, y no navegar de nuevo en las aguas turbias de la Serie B.

servido por hristopau sin comentarios compártelo

4 Noviembre 2009

Triple travesser de cap

Fa uns anys, Ronaldinho protagonitzava un espectacular anunci al Miniestadi on enviava tres xuts des de fora l'àrea al travesser. La pilota, amb els efectes especials, no queia al terra sinó que el propi jugador la controlava i de volea, la tornava a enviar al travesser.

Una jugada similar s'ha pogut veure en un partit juvenil al Brasil, corresponent a les semifinals del campionat de Santa Catarina. El Criciúma ataca i en una mateixa jugada, tres dels seus jugadors (Élton, André Gava i Felipe) rematen de cap al pal sense que la pilota arribi a tocar a terra. Uns dies després, un dels protagonistes, André Gava, reconeixia que havien intentat repetir la jugada entrenant, però sense aconseguir-ho.

Tot i la jugada, el Criciúma, que havia perdut per 1-0 el partit d'anada, va guanyar per 3-1 i es va classificar per disputar la final del campionat estatal, que jugarà contra el Figueirense.

Tags: pal, criciuma

servido por hristopau sin comentarios compártelo


Sobre mí

Locations of visitors to this page Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
www.flickr.com
Éste es un módulo Flickr que muestra fotos públicas de hristopau. Crea tu propio módulo aquí.

Fotos

hristopau todavía no ha subido ninguna foto.

¡Anímale a hacerlo!

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

Crea tu blog gratis en La Coctelera