La camiseta blanca

Últim partit de Burundi de Lliga, on la victòria certificava la tercera posició, gran campanya o poca cosa segons com es miri...i qui ho miri. Els rivals, uns puretes vestits de blanc que van veure com al minut u, una passada en profunditat de Paura per la banda esquerra la va agafar el senyor orxata alies "no m'immuto per res", altrament dit Pepe, per agafar la bimba i clavar una gardela de les seves. 1-0 que es va cimentar poc després quan novament en Pepe va xutar des de l'esquerra i Charles Male, sempre presente, va acabar desviant la bimba dins de la porteria. I el recital Pepinus no acaba aquí: amb la seva tècnica de robar pilotes mig agenollat, talla un contratac rival, marxa per la dreta i cedeix a porteria buida la pilota al capi perquè marqui a plaer el 3-0. Com a agraïment, no vaig dubtar en fer-li un petó a la mà...cal ser generós a vegades...però la traca encara estava per arribar: en un córner, saca Paura amb les mans i enganyant tothom, la posa al peu del bo d'en Senen, que des de fora l'àrea, engalta una volea espectacular que va sortir disparada cap a porteria, va tocar el travesser i va entrar...golàs, al més pur estil Òscar García o Mendieta...espectacular.Primer gol de Senen a la lliga, i quin gool!!! 4-0 i descans, i just en aquest moment, les graderies van començar a omplir-se de presència femenina, cosa que possiblment va distreu-re a Burundi. Tenint en compte que regularment, només pillen Pol i Pepe (o això hauria d'indicar el fet de tenir només ells xurris), tanta femella suelta va desconcentrar Burundi. El fet és que van començar a remontar... fins a posar-se en 6-4 al marcador, amb penal inclòs al marcador. El partit però, va venir marcat per una suposada falta de Paura a un merengue xulín...que es va rebotar, Paura l'envia a la merda, el molt imbècil es pica...i Paura que li deixa anar "a mi con esta camisa no me hables", en referència a una samarreta blanca amb l'escut de l'equip que Franco i Aznar idolatren.Les seves poques neurones es van escalfar, es ven creuar i es van electrocutar, va sortir disparat a caregar-se el pobre 8 de Burundi, que es va fer el longuis com si res...mentre l'altre era frenat per tot el seu equip. Insults, amenaces,...però res,hi ha una regla del futbol no escrita que diu que no només el més bo o el que físicament està millor s'emportarà el partit, sinó que el cap ha d'estar fred i s'ha de ser psicològicament prou fort per guanyar al rival en tema mental. No va poder, va acabar perdent els nervis, expulsat, deixant el seu equip en 4...i jo al camp jugant. Cagada nano, cagada, vas caure a la provocació, i a sobre, ni em vas tocar un pèl. Això va matar el partit, es van quedar amb 4 i Burundi, a qui l'acumulació de testosterona va provocar una "pájara" momentànea...va acabar de sentenciar. 10-4 final i tercer lloc assegurat.
Alineació Burundi: Pol, Paura, Pepinus, Machote; Nalni. (Joan, Martí, MOla i Senen). Gols: Maxote (2),Joan (2), MOla (2), Pepe, Pau, Nalni i Senen (1).
Man of the match: per la seva sang blanca....el bo d'en Pep Bari.