2a part del reportatge de Liverpool:

Grup multinacional

Si des dels inicis el Liverpool s'havia caracteritzat per un marcat estil britànic i una presència majoritària de jugadors del Regne Unit, l'entrada en vigor de la llei Bosman va començar a canviar el plantejament futbolístic del club. Pocs clubs al món poden presumir d'haver tingut només 16 entrenadors en els seus 115 anys d'història, com fer-ho el club de la ciutat dels Beatles. La mitjana, per tant, és de set anys a la banqueta. A aquesta sorprenent xifra cal afegir-hi que mai un entrenador ha estat cessat de la banqueta d'Anfield Road. Els 15 que hi ha hagut abans de l'actual, Rafa Benítez, van deixar el club per decisió pròpia, mai per voluntat de la directiva, un fet totalment inusual en el futbol mundial d'elit. El canvi en el concepte futbolístic del club va venir quan el francès Gérard Houllier es va fer càrrec del vestidor l'any 1998. Procedent de la selecció francesa, a Houllier se li va encarregar un projecte a cinc anys vista per desfer l'equip dels spice boys que formaven els anglesos Paul Ince, Robbie Fowler, David James, Steve McManaman i Jamie Redknapp, entre altres, per donar pas a una nova generació sorgida de les categories inferiors, liderada per Carragher, Gerrard i Owen i acompanyada de futbolistes comunitaris. L'arribada de jugadors estrangers i el nou concepte de joc imposat per Houllier van començar a fer perdre al club les seves arrels angleses. El vestuari d'Anfield Road es va omplir de nacionalitats diverses, amb una certa tendència a incorporar jugadors francòfons. Els resultats, però, no van acabar de ser els esperats. Tret de l'històric any 2001, en el qual es van aconseguir la UEFA, la Cup, la Supercopa Europea i la Charity Shield, l'equip va seguir sense guanyar la Lliga.

Això sí, les grades d'Anfield van començar a omplir-se d'aficionats europeus que volien veure els seus compatriotes. Segons Ian Wall, seguidor de l'Everton -l'equip rival de la ciutat- i recepcionista d'un hostal de Liverpool, "els últims anys la presència d'aficionats que vénen de diferents països a veure els partits de casa ha crescut molt. Al fet que el club s'hagi europeïtzat cal afegir-hi que aquí hi arriben ara diverses companyies aèries de low cost, cosa que facilita que vinguin aquests aficionats. El cor em diu que passi el Barça, però si ho fa el Liverpool millor, perquè vindran més turistes a dormir". L'era Houllier va acabar el 2004, quan el madrileny Rafa Benítez va arribar al club. La tendència a fitxar francesos va canviar per l'arribada d'espanyols: els actuals Xabi Alonso, Reina, Luis García, Arbeloa i cinc membres de l'staff tècnic, a més de Morientes, Josemi, Núñez i Barragán. "Estem encantats amb Benítez, en dues temporades ha aconseguit una Champions i una Cup, i l'equip juga millor que amb Houllier, que era força avorrit. No ens importa d'on siguin els jugadors, sinó que guanyi l'equip", comenten els Robinson. De la mateixa manera s'expressa Tess Thompson, una aficionada de 24 anys: "Quan vaig a l'estadi no animo només Gerrard o Crouch perquè són anglesos, sinó tot l'equip. M'és igual d'on vinguin els jugadors". En canvi, no es mostra tan convençuda amb els nous amos del club: "Sé que la major part de la gent hi està a favor, però la meva família i jo no hi estem. No tinc cap motiu concret, simplement no m'agrada que vinguin dos americans i comprin el club".

Actualment un total de 14 nacionalitats, de quatre continents, componen la plantilla de l'equip. Això, a més, s'ha vist reforçat pel fet que a l'acadèmia del club cada cop hi ha més presència estrangera. Lluny de poder competir econòmicament amb el Chelsea i el Manchester United, els reds van seguir el camí de l'Arsenal de buscar joves talents mundials per incorporar-los a les categories inferiors a preu de saldo en lloc de fitxar-los quan ja són cracs del futbol. Benítez, que als seus inicis com a entrenador va treballar en el futbol base, no ha dubtat a seguir important jugadors per al futbol base. A banda d'alguns prometedors anglesos, els noms que sonen amb més força per arribar al primer equip en un futur pròxim són el lleidatà Miki Roqué, el malagueny Francisco Manuel Durán, l'argentí Emiliano Insúa, l'italià Daniele Padelli, l'holandès Jordy Brower, el marroquí Nabil el-Zhar, l'austríac Besian Idrizaj i el ghanès Godwin Antwi. Com diu John Mackie, "el Chelsea és ple d'estrangers i l'Arsenal de francesos, però guanyen, que és el que volem els aficionats".