Potser va ser el reforç del Ferran, o potser l'abscència del Martí. O potser totes dues coses, o potser cap. Qui sap. El fet és que Burundi necessitava guanyar després de l'enorme fracàs del darrer partit. Una setmana de descans sense jugar potser va fer reflexionar a alguns, mai se sap, però l'actitud va ser una mica millor,sense ser res de l'altre món. En el primer de les dues finals (o es guanyen o no hi ha 12 hores), els Viejas Glorias van demostar el perquè del seu nom. A saber si en un passat van arribar a ser glòries, però el nom actual estava ben posat. Van fallar el que no està escrit i a sobre van regalar el primer gol de manera esrtapitosa. Burundi no va fer el seu millor futbol, i de fet, les primeres ocasions van ser pels puretes, però o anaven fora o es van trobar amb un grandiós Pol que feia encara més petita la porteria. I sense haver fet gaire destacat, un regal increïblement còmic de la defensa i el porter rival van permetre a Senen fer el primer gol. Un passe llarg des de la defensa a priori sense perill se'l van menjar de mala manera i tot sol i amb gran oportunisme, Senen feia l'1-0. Burundi portava perill a les contres, i en una d'elles va arribar el 2-0, quan el Ferran es va desfer d'un defensa i el porter i a plaer va fer el 2-0. Però aquí va començar el recital de Burundi de cada setmana, a fallar gols cantats i a menjar-se contres rivals. Difícil seria que un partit acabés amb la porteria a 0, i just abans del final, un atac per la banda esquerra va acabar amb el 2-1 que portava tota l'emoció al partit. El pas dels minuts però, va mermar les forces de las Viejas Glorias, que amb només un canvi, van notar l'esforç. Burundi es va fer amb el domini i per fi, va poder trenar una bona jugada d'equip que va acabar en gol. Després d'un servei de porteria que Polfa, com de costum, me la va passar com a més fidel guardià, vaig buscar el bo d'en Nalni que estava de pívot en camp rival. El passe recte va anar entre dos rivals. A la vegada, el gran Maxo iniciava una galopada per la dreta, que quan el Nalny la va veure, ja amb la pilota als peus, li va enviar en profunditat. Maxote va arribar i la va posar al primer pal on venint des del mig, Nalninho feia el tercer gol, molt maco. Estava escrit que Burundi havia de guanyar. Un clar penal comès pel Ferran hagués pogut tornar a posar l'emoció al partit, però les glòries passades ja no estan ni per penals, i el van tirar fatal, alt i desviat. Això sí, Pol va començar el seu recital de parades magnífiques que van salvar a Burundi d'encaixar bastants gols cantats. I ja al final, la traca del partit: paret entre Senen i Bernat, que dobla a Senen i veu com aquest li torna de taló la pilota davant d'un rival. Nalninho es va plantar amb velocitat davant del porter i allà va tornar a deixar la seva empremta per tancar el marcador amb un clar 4-1. N'hagúessin pogut caure més d'ambdues bandes, però era la nit de Polfa i la mala nit de Burundi, que va perdonar qui sap quants contratacs. En fi, que dijous que ve la gran final amb Bryan Percy. El ser o no ser, ja que només val la victòria. Som-hi!!!
Viejas Glorias 1
Burundi 4: Pol; Pau, Mola, Carlos i Bernat (Joan, Pepe, Senen i Ferran).
Man of the match: ho resumiré en una frase que un rival va deixar-li anar en acabar el partit: Nano, estàs fet un crack! Evidentment, és en Polfa.