Decididament, el bo d'en Rafa és el puto amo. Tercer Roland Garros consecutiu, i el segon davant de Roger Federer, número 1 del món i cridat a ser el millor de l'història...si és que Nadal no el supera.
Dos estils totalment diferents: un representa l'elegància, la classe i la tècnica, l'altre l'esforç, la força i la lluita fins el darrer mil·límetre de pista. Un exemple d'actitud, motivació i ganes de superació pel qual em trec el barret. Llàstima de ser merengue, perquè per la resta i pel que he pogut veure quan l'he tingut davant, és un gran tipus. Però no faltaran els imbècils de sempre criticant si és xulo, prepotent, etc,etc... en fi, que els que t'hem pogut conèixer ens treiem tots el barret per la teva senzillesa.
El puto amo Rafa, i segueix així!