El dia X
En teoria, avui començàvem tots nosaltres a les noves delegacions. I dic en teoria perquè alguns portem ja una setmana...i altres per problemes de visat, no marxen a la seva nova destinació fins a finals d'aquesta setmana.
En aquesta primera foto, feta el dia que vem fer un pica pica de despedida a EFE, hi falta la Lali, de qui les males llengues diuen que es va quedar enganxada als llençols a Roma i va perdre l' avió. La seva versió és que hi havia vaga de transport i no va poder arribar a temps a l' aeroport.
D`esquerra a dreta i de dalt a baix:
Dúnia Riera (Pompeu Fabra): A reportatges a BCN i el 2008 a París. Sempre calladeta al seu racó, des d`on podia controlar a tota la redacció...i ningú la controlava a ella. Incondicional dels berenars a mitja tarda, una noia senzilla i gran persona.
Gerard Soler (Univ. de Vic): Societat a BCN i aquest 2008 a Santiago de Xile. Àlies el "tigretón", com el va anomenar el bo de l`Alex Santos un dia, un gran tipus el Gerard, un autèntic tros de pa de La Garriga. Incondicional del Granollers d' Hanbdol i dels que no perd mai els nervis,tot i ser una víctima habitual dels retrasos de rodalies. El seu gust per escollir botes per regalar a la xurri...millor que no el comenti, jajajaja.
Guillem Martínez (UAB): Economia a BCN i a Pekín el 2008. Un autèntic fiestero, com a bon membre de l' Autònoma. Un personatge divertit que no sap dir mai que no a una copeta de més, autèntictiracanyes (sense gaire èxit, però) disposat sempre a sortir de festa, treballi o no l' endemà.
Daniel Gutiérrez (Pompeu Fabra):TV a BCN i a Nova Delhi el 2008. El bo d' en Dani és l' autèntic relacions públiques del grup, capaç de posar-se a xerrar amb la persona més tancada i antipàtica que hi pugui haver al món. Amb una agendatan plena que sempre es complicat que pugui fer un forat per anar a sopar, és del clan del Guillem, un altre tiracanyes que no sap encara que per pescar cal tirarl' ham a l' aigua i no a la sorra. jejeje.
Albert Salord (Pompeu Fabra): TV a BCN ia Bogotà aquest any.El més veterà, i un dels fixes a la tarda, sempre ens unirà el nostre crit de guerra "BUNDAAAA" i la posterior reacció del bo d' en Lean. Memorable, eh? Un altre dels que no diu mai que no a una gota més d' alcohol, autèntic freaki per perdre's sol al racó més xungo iinsòlit que existeixi. Un gran tipus, difusor de la llegenda de Manaus aBCN. Ja saps que tenim pendent una cita allà!!!
Anna Giralt (Pompeu Fabra): Societat a BCN i Washington el 2008. Àlies Kandi, la bona de l' Anna és la més curranta de tots, i de llarg. Capaç de fer una peça enmig d`un sopar, i de les que patia si el berenar de la tarda durava més de 5 minuts. Tot i afirmar sempre que era bona fent esport i que a l`escola era la millor corrent....millor que no et recordi aquell vespre a Collserola. El teu "bon" estat de forma va quedar demostrat, jajajja!!! :-)
Oriol Torres (Pompeu Fabra): Política i Societat a BCN, a Londres el 2008. Un autèntic personatge, un tipus ben curiós. No va poder aguantar el caràcter de l' Escolà, cap de política, i va acabar a societat. Inmers dins del seu món i de la seva empresa secondnews, en Torres necessita cada dia el seu berenar, al forn de Passeig de Sant Joan, on ja era un client VIP. Com em va confessar un dia, si tinc la panxa buida no em concentro i si no em concentro, no sóc productiu. Catalanista com pocs, una mena de kaleborroka pacífic català, es desviu pel Pirlo, la seva cotorra, que també li farà costat a Londres aquest any. En resum,un autèntic personatge, amb el que s' ha de tenit ben posat al seu lloc.
A sota:
Narcís Presas (Pompeu Fabra): Política a BCN, a Mèxic el 2008. Ben al contrari que l' Oriol, si va poder aguantar a política va ser pel seu bon caràcter. El noi de Girona, un autèntic tros de pa, dels que hi pots parlar un bon rato tranquilament i agradablement. Fan i soci incondicional de l' Akasvayu, és un tipus discret, dels que no fa gaire soroll, però una gran persona. Ah, i queconsti que la Sònia també, eh? Dona-li records de partmeva, que deu estar trista ara que has marxat!!
Mario Martín (Pompeu Fabra): Societat a BCN i a Caracas el 2008. Per tema d`horaris, en Hàrio, com el van anomenar un dia en un blog, ésamb el que menys he coincidit. Tot i així, és dels que va fent a la seva bola, calladet i sense molestar, però tossut quan cal, dels del morro fort. Incondicional del seu poble, en tierras de Castilla, és també dels que faria la vida al bar, mai hi diu que no a un glop de més. Lagunillas....prepara el terreny que ens veurem aviat per Caracas, eh???
Com he dit, falta l' Eulàlia Blanchart (Pompeu Fabra): Societat a BCN i a Roma el 2008. Millor no saber amb què et vasenganxar als llençols...jjeje, però l' anècdota va ser famosa a la redacció.Una altra de les que no perd mai el somriure, però que li costa apartar la vista de la pantalla!!he sigut bo...i a la foto del dinar de despedida al bareto aquell de merda, hi surts al final de tot a l' esquerra....jeje!
Bé, com que estem ben repartits pel món, a través d`una magnífica idea d`en Narcís, hem creat el blog http://forumexiliats.wordpress.com, on cadascú explicarà les seves vivències i serà també una forma de mantenir el contacte entre tots nosaltres.
Bueno,Salord, Dani, Oriol, Mario, Gerard, Guillem, Narcís, Anna, Lali i Dúnia, molta sort a tots!!!
Keep in touch!!
