Brasil és un país orgullós, que moltes vegades no vol reconèixer les seves mancances i els seus problemes i es creu el millor del món en infinitat de coses. Aquesta sobèrbia que tenen l`apliquen en forma de rabia quan algun país fa alguna cosa que els hagi pogut perjudicar. Ja fa temps, els Estats Units van començar a demanar un visat especial pels brasilers que volguéssin entrar als EUA. Indignat, Brasil va reaccionar de la mateixa manera, demanant un visat als americans que anéssin a Brasil, Lògicament, la xuleria brasilera va durar poc, i al cap de poques setmanes, suposo que per les pressions rebudes, van acabar retirant la nova normativa. Després va passar igual amb Mèxic, que seguint ordres yankis, van demanar un visat als brasilers. I Brasil, doncs s`hi va tornar.

Ara el torn li toca a Espanya: un grup d`estudiants brasilers no van poder passar de Barajas, perquè la policia deia que no reunien els requisits. L`any passat, més de 3.000 brasilers van haver de tornar a fer les 12 hores d`avió fins a Brasil al no poder entrar a Espanya per tenir alguna irregularitat en el passaport o visat. La rabieta brasilera no es va fer esperar: l`endemà, vuit turistes espanyols no van poder entrar a Bahía perquè segons la policia de fronteres, no reunien els requisits del passaport o no teninen prous diners per la seva estància a Brasil. En una setmana, Brasil ha multiplicat per 6 les negacions d`entrada a turistes espanyols. Tot, en un estat de ràbia i en tal de fer-se notar. La premsa ho ha aprofitat al màxim per recordar totes les lleis anti-immigració que hi ha a Europa, i fent un recompte dels païos de la UE i si permeten o no als brasilers entrar-hi per viure. N`han fet un escàndol, fent-se la víctima.

Una de les primeres coses que em van dir quan vaig arribra aquí i vaig explicar els mil problemes que m`havien posat per fer el visat, és que tot era una represàlia: Espanya posa dificultats als estudiants brasilers per anar a Espanya. Doncs el Brasil, igual. Si tu em putejes, doncs jo també. Així van aquí.

El problema, és que obliden que hi ha una petita gran diferència entre el brasiler/a que va a Espanya i l`espanyol/a que va a Brasil. No dubto que la majoria o potser tots els estudiants brasilers que es van quedar sense entrar a Espanya i que van iniciar el problema diplomàtic que ha sorgit tinguéssin bones intencions i anéssin en plan legal, però només caldria fer un recompte de quants n`hi ha d`il·legals arreu d`Espanya i Europa, siguin estudiants o no. És lògic que qualsevol persona vulgui fugir de la pobresa i la misèria que pugui tenir al seu país i que tingui dret a una vida millor. I probablement, és aquesta l`intenció de molts dels brasilers que van a Espanya. Brasil però, oblida que difícilment un espanyol anirà a Brasil amb els mateixos motius.

Per molta potència emergent que sigui, les mancances i limitacions del país són més que evidents al carrer i en el dia a dia, i normalment, les persones quan fan un canvi és per millorar, no per empitjorar. El somni de molta gent és passar-se els dies en una tumbona a la platja, sota una palmera mentre pren el sol, cosa que al Brasil es podria fer millor que en qualsevol altre lloc. Però dubto que el somni de qualsevol europeu sigui el de veure empitjorar les seves condicions de vida i passar a viure en una selva on s`hi barrejen coses del primer món més luxós amb la més aboluta pobresa i misèria, com passa a Brasil. Aquesta és la diferència que hi ha entre qui marxa del Brasil per millorar la seva vida al primer món i qui arriba al Brasil procedent del primer món, que a no ser que sigui per una brasilera o per una bona feina, si no és per poder fardar d`estar-se tot el dia a la platja, no crec que se li hagin perdut gaires coses per venir aquí més enllà de passar-se uns dies de vacances.