Aquest matí he fet una trucada amb l`skype, però m`han demanat que truqués al cap d`una estona, ja que en aquell moment no anava bé que truqués. Així doncs, he agafat la bici disposat a fer una volta durant una horeta abans de tornar a provar sort amb el telèfon on-line (quin gran invent!). He decidit vorejar la platja de Botafogo i anar al Parc de Flamengo, on hi ha un circuit per anar a córrer, en bici o patins. La calor era insuportable i el sol cremava. Però de cop i volta, el temps ha girat per complet. Quan estava a l`altura de l`aeroport Santos Dumont (només s`utilitza en el pont aeri a Sao paulo, però tothom diu que aterrar allà és espectacular, al mig de la ciutat i al costat del mar), ha començat a caure una tromba de cuidado. Portava una motxila on només hi havia la càmera de fer fotos, i al no haver agafat la funda, he tingut por que l`aigua mullés la càmera. M`he tret la samarreta i l`he posat a dins de la motxila per protegir la càmera. Els 6 kilòmetres han costat de fer, amb el vent i l`aigua que no parava de caure. La poca roba que em quedava ha quedat totalment empapada, però m`he volgut fer la foto per deixar-ne constància.
El problema ha arribat a l`hora de creuar l`autovia de la platja de Botafogo. Hi havia massa trànsit per passar pels carrils, així que tocava anar pel túnel que passa per sota. Quan he baixat les escales, hi havia un grup de meninos amb cara de pocs amics. El primer que he pensat ha estat que o tirava enrere o sortia en gaiumbos (si és que no se`ls quedaven també) del túnel, i adéu a la bici i la càmera. La repassada que m`han fotut feia por, i sabent que els túnels són un lloc idoni perquè t`assaltin...però crec que m`ha salvat el fet de portar un mes al gimnàs. Quatre setmanes són suficients perquè es noti el treball al cos, i diria que això m`ha salvat, perquè anava sense samarreta i havia anat al gimnàs una estona abans, i les fibres encara es feien veure. No les he tingut totes fins que he sortit, però segur que algú ha pringat aquest matí al passar per allà.
I com sol passar, just abans d`arribar a casa tot xop i empapat, ha tornat el sol ben picant i cremant de sempre. Però aquest cop la trucada sí que ha funcionat.

Alça nano, ara ja no et direm Pau ni Pao, directament Rambopaupau.
Jo també vaig al gimnàs (no s'admeten comentaris injuriosos) i no els ninos, sinó els nanos de les monges que mengen pipes al replà de casa no em fan ni cas.
Me n'alegro que hagis conservat la bici i la càmera. Potser és que pelat com vas i amb això de color carbassa que surts a la foto vas insuflar entre els ninos un rotllo tipus budista. O que fas cara de bon nen.
@ Agnius: És la motxila!POtser la cara de bon nen o potser no van voler, però sigui el que sigui, vaig poder creuar el pont i arribar al destí sense perdre res!!
Bueno, ja m`explicaràs les teves aventures al gimnàs!!!
rambopaupau
'Chaval ' amb la cara que fas a la foto ,no se qu'hom no van sortir corrent tots els que estavan dins el tunel!...Espero arreclar el Wecam aquesta semana, i qu'et concedegint lo que demanes. Petons de nosaltres dos.