Aquesta setmana la dedicaré a parlar del futbol brasiler, dedicant-me sobretot als quatre grans equips carioques.

Però abans cal explicar la particular estructura del "futebol brasileiro", com li diuen aquí. Hi ha dues coses que m`ha sorprès: la baixa intensitat del joc (tot i que es lien a òsties cada dos per tres) i que no paren de jugar en tot l`any. I clar, això m`ha xocat perquè no hi ha brasiler que quan arriba a Europa, no digui que està cansat de jugar tants partits, quan al seu país en jugava el doble cada any.

La primera competició que es disputa són els campionats estatals, que es juguen en cada un dels 27 estats del país. Per ordre, els més importants són el Paulista (Sao Paulo), Carioca (Rio de Janeiro), Minerio (Minas Gerais) i Gaúcho (Porto Alegre). Cada un té una estructura diferent. El Paulista és una lliga de 20 equips a una sola volta. Els 4 primers disputen les semifinals, fins decidir el campió. El Carioca es decideix en dos tornejos: la Taça Guanabara i la Taça de Rio, que expicaré més tard. El Mineiro és una lliga de 12 equips a una sola volta, amb els 4 primers amb dret a jugar les semifinals. I el Gaúcho són dos grups de 8 equips, que juguen a doble volta i els dos primers de cada grup es creuen entre ells per jugar les semis.

Cada estat té la seva forma de jugar el campionat, el que és un autèntic caos i en molts casos, un xou veure els camps i els resums. És fàcil d`imgainar el nivell que hi pot haver al campionat de l`Amazones o el d`Acre, on només falten els indígenes amb el taparabo fent d`ultres darrere una porteria.

Com que no hi ha tants equips de primera a cada estat (els que més en tenen són el Paulista i el Carioca, amb 4 cada un), el torneig es completa amb equips que equivaldrien a segona, segona B, tercera i el que vingui després. I clar, les diferències són abismals, si bé hi ha moltes sorpreses. Però això fa que el nivell en general del campionat sigui baix, molt baix. I a la vegada, els estadis acostumen a estar buits, només s`omplen si el partit és contra un rival d`entitat.

El Carioca per exemple, està tan mal organitzat que els 4 grans (Flamengo, Fluminense, Botafogo i Vasco da Gama) sempre juguen a casa. I els petits, que se jodan. Però clar, anar un dimecres al vespre a Maracanà per veure un Flamengo-Duque de Caixias o un Fluminense-Madureira, que a més els fan per tv, fa que no hi hagi ni un gat. I fa pena veure Maracanà amb 5 o 6.000 persones com a molt. Els quatre grans queden dividits dos a cada grup, i la resta d`equips (no n`hi ha cap de segona), doncs a fer el que puguin, perquè la diferència és massa gran, i a sobre, jugant sempre contra ells fora de casa.

A Rio primer es juga la Taça Guanabara, que ja vaig explicar que va guanyar el Flamengo. Després de les semifinals, els dos gunayadors juguen la final a un partit. I la setmana següent, comença la Taça Rio, amb els mateixos grups, però ara cada equip juga només contra els equips de l`altre grup, no contra els del seu. També es classifiquen els 2 primers per les semis, i després, la final. Si el guanyador és el mateix de la Taça Guanabara, queda proclamat com a campió de Rio de Janeiro. I si és un altre, es disputa la final del carioca a doble partit entre el campió de cada copa.

Els campionats estatals comencen la primera setmana de gener, i duren fins a l`abril. Els dos primers de cada estat es classifiquen per disputar l`any següent la Copa de Brasil, que comença al febrer.

La Copa la juguen 64 equips, però no els millors: els equips que juguen la Copa Libertadores, l`equivalent a la Champions americana, no la disputen. A través del rànquing de la CBF (Confederació Brasilera de futbol), els 10 millors classificats (sense comptar els que juguen la Libertadores) tenen dret a jugar la copa, més els dos primers de cada estat.

Els partits són a anada i tornada. A la primera i segona ronda, que són a sorteig pur, si un equip guanya per dos o més gols de diferència a l`anada, automàticament es classifica. Després, ja no. Encara que els grans no la juguin perquè normalment disputen algun torneig continental, la Copa la busquen molts equips perquè el guanyador es classifica directament per la Libertadores. Una barreja una mica rara, que té el millor exemple en el Fluminense, campió del 2007 de la Copa de Brasil: amb un equip normalet, van tenir la sort que els grans no jugaven la Copa i els altres de primera, es van anar eliminant entre ells. Van guanyar la Copa al maig i van aconseguir jugar la Libertadores el 2008. A la Lliga, sabien que no aspiraven a estar entre els primers i difícilment baixarien, o sigui que des d`un principi, ja havien complert l`objectiu: disputar la Libertadores 28 anys després, però a canvi, es van dedicar a no fer res durant el Brasileiro, o sigui, la seva lliga: ja teninen els deures fets.

A més dels estatals i la Copa, al febrer comença també la Libertadores, que aquest any juguen cinc equips brasilers (Sao Paulo, Flamengo, Flumiense, Cruzeiro i Santos). El sistema és com el de la Champions, tot i que hi ha més grups i més equips, i per tant, més eliminatòries a superar fins a finals d`any, que és quan acaba.

I per si no n`hi hagués prou, a principis de maig comença el Brasileiro, que disputen 20 equips (38 partits) i que s`allarga fins a finals de desembre. Total, que no paren. La pilota aquí roda tot l`any: de gener a abril els estatals, de maig a desembre la lliga i entremig, cal afegir-hi la Copa per uns i la Libertadores pels altres. "É o país do futebol!"