Flamengo

Parlar de Flamengo no només és fer-ho d`un dels barris més populars de Rio de Janeiro. Flamengo és també el nom de l`equip amb més aficionats del país, d`una autèntica passió que és difícil de comparar amb qualsevol altre club. Diuen que a l`Argentina, la meitat més un del país és fan de Boca Juniors. O que a Itàlia, la Juventus és qui més tifosi té. El mateix amb el Benfica a Portugal o, molt em dolgui, amb uns que van de blanc a Espanya. Segurament, cap és comparable amb el Flamengo, a qui un estudi recent li adjudicava l`honor de ser l`equip amb més aficionats del món. I tenint en compte que fora de Brasil poca gent el coneix, vol dir que aquí tot Déu és flamenguista.

El Grupo de Regatas do Flamengo va néixer el 17 de novembre de 1895. El futbol encara no havia arrelat a Rio i l`esport de moda era el rem. Cada platja tenia equips de rem, menys la de Flamengo, on hi havia barcos de passeig. Un grup d`amics del barri va començar a plantejar al setembre la possibilitat de fundar un nou club, però hi havia un gran problema: calia un vaixell. Entre tots, van fer un esforç per comprar una vella embarcació que hi havia a la platja, a la qual van haver d`invertir-hi molt més diners per deixar-la llesta per competir. El 6 d`octubre, la barca, que van batejar amb el nom de Pherusa, era presentada oficialment, i al migdia sortia a la mar a fer el seu primer viatge. Però coses de la vida, el bon temps que feia al matí va canviar. Entre el vent i la pluja, van fer naufragar el Pherusa. Per sort, un vaixell que passava no gaire lluny va veure la bandera d`auxili d`un dels tripulants i els va poder rescatar a tots, remolcant l`embarcació fins a la costa. A tots menys un, Joaquim Bahia, que era un gran nedador i va tirar-se a l`aigua quan va començar a veure que el vaixell s`enfonsaria per tal de demanar ajuda a la platja. Va tardar quatre hores, però quan va arribar, tots els seus amics ja estaven a terra salvats. El Pherusa va tornar a ser reparat, però un bon dia, algú el va robar i va deixar el Flamengo sense cap embarcació per competir. Amb el nou vaixell, el Scyra, va néixer el Flamengo a mitjans de novembre.

La nova samarreta de l`equip d`aquesta temporada

Els primers colors del club eren blau i groc, en línies horitzontals. A l`any 1898, un dels directius va proposar canviar-los i van passar a tenir els actuals: vermell i negre. El club va anar creixent poc a poc, i els primer títols en rem van començar a arribar. L`any 1902 va passar a dir-se Clube de Regatas do Flamengo, havent aconseguit ja nombrosos títols de rem. Aquest mateix any va néixer el Fluminense Football Club, que en un principi, era "germà" del Flamengo. El Mengo era l`equip de rem als matins i el Flu era l`equip de futbol a les tardes. Els socis d`un, animaven els altres, i al revés. Però era una història de germanor massa bonica, que va acabar com el rosari de l`Aurora. Una escissió dins del Flu va acabar amb la creació de la secció de futbol del Flamengo, a l` any 1912.

Sense fer res de l`altre món, es va anar consolidant com a club de futbol, guanyant el seu primer carioca el 1914. Però durant els 60 anys següents, mai va destacar notablement. Va ser l`arribada d`un jugador, Arthur Antunes Coimbra, qui va canviar aquest club. Perquè aquest jugador és conegut amb el sobrenom de Zico, i tot i que no l`he vist jugar mai, tinc entès que ha estat un dels futbolistes més grans de tots els temps. Amb el Flamengo, Zico va jugar entre 1967 i 1983 i més tard entre 1985 i 1989, disputant en total 731 partits i marcant 508 gols. Poca cosa...

Amb Zico, el Flamengo va guanyar a la dècada dels 80 quatre brasileiros, la Libertadores de 1981 i el Mundial de Clubs. La passió per l`equip també va créixer i es va convertir en l`equip preferit per milions de brasilers. Tot i això, la seva cinquena i última lliga la va guanyar el 1992. Des d`aleshores, el Flamengo s`ha convertit en un gran en crisis, ja que s`ha de conformar en guanyar el carioca i tenir l`honor de ser l`equip número 1 del país.

Són molts els cracks que han jugat al club: des dels mítics Garrincha, Evaristo, Gérson, Dica, Zagallo o Zico als més recents Romàrio, Bebeto, Djalminha, Adriano, Edmundo, Leonardo, Sávio o Aldair. El mateix Ronaldo sempre ha dit que li agradaria jugar al Fla abans de retirar-se.

Actualment però, el Flamengo és una autèntica banda que dirigeix Joel Santana. Com que aquest any tornen a jugar la Libertadores, s`han reforçat notablement, però per ara, no rendeixen com s`espera d`ells. I difícilment ho faran perquè estan massa sobrevalorats. L`equip habitual el formen Bruno; Léo Moura, Fábio Luciano, Ronaldo Angelim i Juan; Ibson, Toró, Renato Augusto i Kléberson; Souza i Diego Tardelli. Jonatas Domingos (per mi el millor de l`equip), Cristian i Marcinho són canvis habituals. Com a anècdota, el cosí de Messi, Maxi Bianucchi, juga al Flamengo, tot i que viu més de ser el cosí de l`estrella de la selecció argentina que d`una altra cosa.

En els darrers anys, els problemes econòmics i el fantasma del descens han acollonit la torcida flamenguista, que fa anys que no veu un equip campió. Guanyar els altres 3 equips de la ciutat no és un premi suficient per l`equip que presumeix de ser el més gran del país i el que té més aficionats al món. I cal dir que l`afició és espectacular. Tant que fins i tot, els partits del Flamengo que fan per tele deixen d`enfocar el joc i enfoque

n les grades amb la lletra a sota de la cançó. Una cosa que no havia vist mai, però tampoc havia vist res igual a la torcida rubonegra. La ciutat està plena de banderes als balcons i a cada carrer, hi ha algú amb la camiseta del Flamengo. Per ells és un orgull i no entenen que arribi algú de fora i no es faci del Fla. Com he fet jo, que m`he tornat antiflamenguista. Provocar a un del Flamengo dient-li que el seu equip és una merda i que tanta torcida i tanta punyeta per només tenir 5 lligues i una Libertadores és un plaer únic. Rabien molt, però es queden sense arguments ben aviat, perquè els números són els que són. I quan a sobre els hi dic que tanta afició però que Maracanà no s`omple ni a patades, ja no saben ni on mirar. M`encanta.

Si algú arriba ara a Rio, té dues opcions: deixar-se seduir per la torcida del Fla, perquè cada partit és una festa i acabes flipant de la manera com animen i com ho viuen. I així, la majoria de la gent acaba caient i fent-se del Flamengo. L`altre opció és basar-te només en el joc, i podràs veure una banda que en tres mesos, els he vist discutir-se entre ells durant un partit, pegar a un recullpilotes a Montevideo o arribar a donar una patada al cap d`un porter rival estirat al terra. Això és el Flamengo actual, i com que m`he basat en això segon, m`he tornat antiflamenguista, també per portar la contrària, està clar. Van tan sobrats que em recorda al Madrid, però són una banda que no tenen ni un camp en propietat per jugar.

A més de l`equip de futbol, el Flamengo té seccions de natació, natació sincronitzada, waterpolo, rem, judo, bàsquet, futbol sala, voleibol i gimnàstica.

I com a homenatge a la torcida flamenguista, aquest vídeo on hi ha la seva canço preferida, que canten un cop rere l`altre a Maracanà i que fa que fins i tot les televisions, deixin d`enfocar el partit per mostrar la torcida i la lletra de la cançó.

servido por hristopau 2 comentarios compártelo