Botafogo
Conegut com 'O Glorioso' uns anys enrere per les seves constants golejades a principis del segle XX, el Botafogo és avui en dia el més petit dels equips de Río, però també el que juga millor a futbol.
Com no podia ser d`una altra manera, el Botafogo, va néixer gràcies al rem. L`1 de juliol de 1894, neixia el Grupo de Regatas Botafogo, que donava lloc al barri carioca on tenien les embarcacions. A l`octubre de 1902, es convertia en el primer equip de Rio en guanyar un campionat brasiler de rem. Alguns dels seus esportistes van començar a jugar partits de futbol, esport que començava a agafar força al país. I finalment, el 12 d`agost de 1904, un grup de joves d`entre 14 i 15 anys fundava a la rua Humaitá la secció de futbol del Botafogo, que aleshores van anomenar Electro Club. Un dels seus fundadors, Itamar Tavares, havia estudiat a Itàlia i s`havia tornat un tiffosi del Juventus de Torí (fundat el 1897), que vestia com avui, de bianconeri. I en el seu honor, el Botafogo també va adoptar una camisa a ratlles blanques i negres. El 18 de setembre la junta directiva va decidir canviar el nom ì passar a dir-se Botafogo Football Club. Uns dies més tard, el 2 d`octubre, jugava el seu primer partit, contra el Football and Athletic Club da Tijuca, que derrotava el Botafogo per 3-0. La primera victòria va arribar en el segon partit (1-0 contra el Petropolitano). Buscant fer-se gran i tornar-se un equip competitiu, el Fogao va absorbir el Carioca Futebol Club el 1908, un equip del barri que es dedicava a ensenyar futbol entre els més petits. Així, va poder disposar dels seus primers equips inferiors.
Una mica abans, el 1906, havia aconseguit el seu primer títol, la Taça Caxambu, el primer torneig de futbol que es va disputar a Rio. I un any després, es va produïr un fet curiós: va finalitzar el Carioca empatat a punts amb el Fluminense en primer lloc. El Botafogo va demanar un desempat, que no se li va concedir, perquè el reglament no deia res d`un segon partit en cas d`igualtat. No va ser fins el 1996 (89 anys després!!) que la federació de Rio va decidir donar el títol compartit
A l`any 1910 va ser quan es va guanyar el sobrenom d`O Glorioso, després d`acabar el Carioca amb 66 gols a favor i establint un récord que encara dura:la victòria per 24-0 sobre el Mangueira, la màxima golejada d`un partit oficial a Brasil. També destaquen un 15-1, un 13-0, un 11-0 i un 9-0. No cal dir qui va guanyar el campionat.
Els anys 20 no van ser gaire bons pel club, que va haver d`esperar al 1930 per tornar a guanyar el Carioca. A més, va repetir el 1932, 1933, 1934 i 1935, un tetracampionat inèdit aleshores. El bon moment de l`equip va fer que nou jugadors anéssin al Mundial de 1934 amb Brasil. A l`any 39, es va decidir canviar el nom de l`equip i passar a dir-se Botafogo de Futebol e regatas, tot i que no es va oficialitzar fins a l' any 1942. Un fet tràgic va passar el mateix any dins del club: durant un partit de la secció de bàsquet al juny, Armando Albano, un jugador del club, va arribar tard a un partit. Després de canviar-se i entrar a la pista, va caure fulminat en una jugada i va morir. Almenys, va servir per ajudar a arreglar i superar alguns problemes interns que hi havia dins de l`entitat.
La millor època de tota la seva història va ser entre 1950 i 1970, gràcies a l`arribada de dos jugadors: Garrincha i Nilton Santos, que es van unir als altres cracks (Didi, Zagallo, Amarildo, Quarentinha i Manga). Els tres primers van aconseguir la primera Copa del Món amb Brasil el 1958, mentre que 4 anys més tard, a Xile, Zagallo i Amarildo es van unir als representants
I després dels èxits, la desgràcia: l`equip ple d`estrelles es va anar desfent per retirada d`uns i marxa dels altres. Els trofeus guanyats es van anar acabant i es va entrar en una època fosca, ja que des de 1968 i 1989, el Botafogo no va guanyar res. En part, per una greu crisi financera que va obligar el 1977 a vendre la seu del club per pagar els deutes. Sense lloc per entrenar, va anar a parar a les afores de Rio. De totes maneres, els problemes de l`entitat no van impedir que establís dos nous récords a nivell del país que encara ostenta: 52 partits sense perdre (entre 1977 i 78) i 42 partits invicte al Brasileiro.
Finalment, el 21 de juny de 1989, el Botafogo acabava amb la seva llarga ratxa sense títols al guanyar el Carioca contra el Flamengo dels Zico, Bebeto i Leonardo, per un global d`1-0. Del segon i decisiu partit de la final, diuen que es van donar una sèrie increïble de coincidències: Feia 21 anys que el Fogao no guanyava cap trofeu; el partit era el dia 21; el gol es va marcar al minut 12 del segon temps; l`equip va utilitzar 12 jugadors en total; el gol era el 21è centre que feia l`equip: va centrar Mazolinha (número 14) i va rematar Maurício (núm.7):14-7=21, i per colmo, la temperatura exterior era de 21 graus. Tot, amb el 21 en comú.
A l`any 92, va arribar a la final del Brasileiro, que va perdre amb el Flamengo. Al final del partit, una valla va cedir i desenes de persones van caure de la graderia sobre els aficionats del Flamengo, matant-ne a tres. Va ser l`últim partit amb més de 100.000 espectadors a Maracanà (122.000), ja que després d`allò, es va reduïr la capacitat de l`estadi per normes de seguretat. El segon lloc a la final li va servir per tenir dret a disputar la Copa Conmebol (actual Sud-Americana) de l`any següent. I les coses no van poder anar millor, perquè va aconseguir el seu primer títol internacional després de guanyar el Peñarol uruguaià als penals. I finalment, el 1995 va guantar el que fins ara és la seva única lliga, en un equip on destacaven Túlio Maravilha, Donizete, Wágner, Gonçalves, Sérgio Manoel, Gottardo i que dirigia Paulo Autori. El final dels 90 va ser bo, consolidant-se com un dels equips més importants de Brasil.
Amb el canvi de segle, el Botafogo va tornar a tenir una creu crisi econòmica, que va acabar arrastrant l`equip a la Segona divisió el 2002, després d`haver-se salvat pels pèls els anys anteriors. El descens va incentivar la torcida i molts equips rivals van acabar dient que a la lliga hi jugaven 25 equips enlloc de 24, pel paper clau que jugava l`afició del Fogao. L`ascens es va aconseguir per la via ràpida. Una nova directiva va acabar estabilitzant el club, que va deixar enrere els problemes econòmics. I finalment, el 2006 va aconseguir adjudicar-se la Copa Guanabara, el primer torneig que guanyava aquest segle.
L`any passat, va aconseguir la licitació per poder fer servir l`estadi Engenhao (també dit Joao Havelange), una autèntica meravalla d`estadi que es va construïr exclusivament pels Jocs Panamericans de l`any passat a Rio. Un camp modern i molt maco, la veritat.
Actualment, el Botafogo és el més modest dels grans de Rio, però també el més ofensiu i el que millor juga. Entrenat per Cuca (el segon entrenador és el seu germà, Cuquinha), han aconseguit formar un bon equip per aquest any, sense fer soroll ni grans noms però jugant bé i fins ara, marcant molts gols. L`uruguaià Castillo, Alessandro, Ferrero, André Luiz i Triguinho; Túlio, Lúcio Flavio, Diguinho i Zé Carlos i els davanters Wellington i Jorge Henrique són els habituals de l`equip més golejadors de tots els estatuals brasilers fins ara. I a mi, sincerament, és l`equip que més m`ha agradat i més bé m`ha caigut, ja que no van tan sobrats com els altres tres.
També té secció de bàsquet, voleibol, rem, natació i waterpolo.
