Ni m`anava ni em venia si es classificava el Getafe o el Bayern de Munic. Però el d`avui ha estat un dels partits que fan gran el futbol i que fan callar a tots els que diuen que un partit ja està decidit abans d`hora. Doncs no, un partit no acaba fins que l`àrbitre no xiula el final.

El Bayern ho va aprendre a la final de la Champions de l`any 1999 al Camp Nou, quan amb el títol ja sota el braç, va veure com el Manchester United capgirava el partit en un obrir i tancar d`ulls al final del matx. Avui han viscut la sensació contrària, quan han acabat classificant-se per les semifinals de la UEFA després d`aconseguir empatar el 3-1 en contra que hi havia al marcador al minut 115 de la prórroga.

Comparar les dues plantilles és veure David contra Goliat. Un Bayern ple de figures, que després del gran fracàs de la temporada passada, va tirar de talonari per fer fitxatges de l`altura de Ribery o Toni, que serien titulars en qualsevol equip i que s`afegien als molts internacionals que ja tenia. A l`altre costat, un Getafe que ja havia complert de sobres arribant als quarts de final en la seva estrena europea i que curiosament, la seva principal estrella no podia jugar, bàsicament perquè està a la banqueta: és el seu entrenador, Michael Laudrup.

El mateix Franz Beckenbauer, president del Bayern, va dir un cop fet el sorteig que no sabia qui era l`entrenador del Getafe, menyspreant el rival. Això sí, com un senyor que és, no va tardar en demanar disculpes, cosa que molts altres no haguéssin fet. Al partit d`anada, ja va saltar la primera sorpresa: un gol al final de Cosmin Contra va suposar l`empat a 1 del Getafe a l`Allianz Arena.

I avui, Contra ha tornat a ser el gran protagonista, després de marcar al final de la primera part un autèntic golàs. Jugant amb 10 des del minut 6, el Getafe ha fet un partidàs i li ha jugat de tu a tu a una de les millors plantilles que hi ha a Europa. Però, igual que la Juve, amb el Bayern mai pots creure`t guanyador fins el final del partit. Ribery ho ha tornat a demostrar avui marcant l`empat a 1 al final, que forçava la prórroga.

Tothom donava el Getafe per mort, amb 10 homes tot el partit i amb el cop rebut de veure com el rival empatava en l`últim sospir. Però Casquero, amb un golàs al començar la prórroga, i Braulio, que ha marcat just després, han deixat pràcticament sentenciat el partit. Fins que a falta de 5 minuts, Luca Toni feia el 3-2 i segons abans d`acabar, marcava l`empat a 3 amb un gran cop de cap.

Em sap greu pel Getafe, perquè ha fet un partidàs, ha jugat un gran futbol i estant amb 10 tot el partit, mai s`ha rendit i si no ha fet més gols és perquè el destí no ho ha volgut. I també me`n alegro pel Bayern, que mai ha deixat de lluitar i intentar-ho, ni quan perdia 3-1, aconseguint la recompensa final i fent una exhibicó d`orgull i mentalitat.

Per desgràcia, en una eliminatòria només hi pot haver un guanyador, per bé que avui es mereixien passar els dos. Llàstima que no hi hagi més partits com aquest, que són els que fan gran el futbol i fan afició. Chapeau al Geta i chapeau al Bayern. Ara només queda esperar que el Barça hagi après a jugar com uns i a no donar-se mai per perdut com els altres.