Gràcies a la tecnologia, avui he pogut viure en directe un cas d`aquells que posa els pèls de punta, que mai puc entendre i que per desgràcia, n`està ple als mitjans de comunicació: l`inici del que posteriorment s`anomena violència domèstica, tot i que enlloc de l`interior d`una casa, el lloc era una cafeteria.
Mentre degustava un exquisit croissant de xocolata, d`aquells que després t`has de netejar els llavis amb la llengua pel sucre blanc que deixa, a la noia de la taula del costat, (per cert, molt guapa), li ha sonat el telèfon: era un missatge. Ella estava en companyia d`un teòric amic, però a la pràctica tampoc han fet res sospitós. M`ha sorprès que li digués a l`amic "mira quin missatge m`acaba d`enviar". Segons he escoltat, el suposat nòvio estava que trinava perquè ella li havia dit que el trucaria a les 16.30 i no ho havia fet. Increïble!No m`he pogut estar de parar-hi més atenció. Al missatge hi havia també amenaçes i insults, realment veure-ho per creure-ho.
Ella primer li ha dit que estava amb una amiga, però ell deu haver insistit en que s`hi posés perquè al final li ha dit que no i que estava amb el seu amic. I aquí ha començat l`espectacle. Gràcies a l`altaveu del telèfon, que ella ha posat perquè l`amic pogués sentir el que el zumbat de l`altra banda deia, tots els que estàvem al voltant de pas hem escoltat l`espectacle. Per sort, només erem dos, així que l`espectacle ha quedat entre família.
Els crits del paio feien por, i això que eren per telèfon i a la taula del costat. Després, m`he assabentat que era policia i que tenia una arma, i que amenaçava a l`amic d`ella de fotre-li dos trets!!!El colmo. La noia no sabia quina cara posar, l`amic flipava i li deia què com podia aguantar algú així. Realment, patètica la imatge, la cara de patiment d`una pobre noia i la de no entendre res del seu amic. La sol·luicó ha estat avisar a una amiga de la noia, la que suposadament estava amb ella i que també coneix a l`histèric aquest per tal de que es calmés.
Però no, per l`altaveu la veu no semblava canviada: "et vaig prohibir que quedéssis amb ell", "com em pots fer això" "el mataré", etc, etc...inclús ha obligat a la noia a que li donés el telèfon al noi perquè volia parlar amb ell, però ha estat molt breu i no he entès què s`han dit. La noia ha tornat al telèfon i li ha dit que quedava amb el seu amic perquè, encara que ell li havia prohibit, era un amic i volia parlar amb ell, i que si l`havia mentit era per evitar precisament aquesta reacció. El primer que m`han vingut al cap és "vaja, no és el primer cop". Com pot aguantar-ho? No és que fossin gelos, el paio aquest estava fora de sí, molt, molt. Els crits que feia i el to amb el que parlava no només era de descerebrat mental, era molt bèstia. Al final, li han dit on estaven perquè ell erre que erre en que volia anar allà i les dues noies li han dit al noi que millor que marxés que la cosa no estava per calentar-se més i que si el policia el veia, el matava allà mateix perquè estava molt anat de l`olla. I han marxat els tres, deixant-me sense saber el final.
No havia vist mai res així, però mentre veus com passa la pel·lícula, et venen totes les notícies de violència domèstica. D`alguna manera han de començar, i suposo que els maltractadors no comencen fotent pallisses el primer dia sinó poc a poc. I aquests han de ser els primers passos, perquè la violència verbal i les amenaces no eren d`un simple gelós, era d`algú desaquilibrat.
Veient la noia, universitària (portava la carpeta) i amb pinta de ser intel·ligent, encara entenc menys com pot aguantar una persona així. Pel que sigui, molts dels casos de violència de gènere són en famílies de classe baixa, però entre altes classes i dones amb estudis i un bon treball també passen. I avui és quan ho he vist. La seva cara era un poema, tenia pànic i ganes de plorar, i estava desconcertada. Igual se n`ha adonat avui de la classe de persona amb qui està, o potser fins avui ho ha volgut negar. No sé si ho seguirà negant, però després del que he viscut avui, és per pensar-s`ho. O està amb el desequilibrat per algun interès molt concret o a mi que m`ho expliquin.
Si ja no entenc a les dones que aguanten això, molt menys puc entendre a l`home que ho fa. Que estigui gelós és una cosa, però tot té els seus límits, si no confiés en algú, millor no hi estiguis. I sí, probablement ara es farà el santet, demanarà perdó i dirà que està arrepentit, però aquestes coses i aquest comportament es porten a dins. I la veu no era d`un jovenent.
Com haurà acabat?I com acabarà? A saber, per bé que m`agradaria saber-ho, ara que he viscut tot l`episodi gairebé en persona. El que està clar és que entre la noia i l`amic hi ha algo, es notava i semblaven feliços junts. Una cosa que evidentment, l`altre no pot aguantar. Però arribar a prohibir parlar o quedar amb algú sona una mica a esclavatge. I si la manera que té per arreglar-ho és a base de crits i amenaçes, jo no crec que sigui la millor per arreglar-ho. Com sempre, ella tindrà la última paraula. Tant de bo pel seu bé hagi obert els ulls i deixi d`estar amb el boig només per no estar sola i per pur interès, perquè si no, algun dia és el típic cas que acabarà als diaris, per bé que ella ara suposo que ho negaria. Com deuen haver fet totes prèviament, negar la bèstia animal que tenen a casa i que les maltracta física, psicològica o mentalment.
Si realment s`estima a l`altre, perquè cal aguantar un boig?Pel simple fet de tenir una arma?O la deu tenir de tres metres?Si no, no m`entra al cap. O potser ella no és tan intel·ligent com m`ha semblat a mi. O potser sí que li va el rollo d`estar sotmesa, ser tractada com una esclava i gairebé com una gossa, complint els desitjos del seu amo. Hi ha gent per tot. Haurà obert els ulls o no?Un cas que ha passat a la vista dels que estàvem presents, però que deu passar desenes de vegades cada dia a la mateixa Barcelona, a Catalunya i a tot el món.
Encara que hi ha casos al revés, l`home per naturalesa té més força que la dona. I alguns ho confonen i ho porten al màxim extrem, com aquest cas, que a falta de violència física, la verbal era molt alta. Em fa pena, llàstima i sobretot ràbia veure com algunes noies/dones aguanten això. No m`entra al cap. Espero que aquesta almenys, tingui la valentia de posar fi a això, perquè si no, algun dia tornarà a viure el mateix calvari, encara que no ho vulgui admetre. I segur que no s`ho mereix.
Per cert, el zumbat o fill de puta, resulta que és Mosso d`Esquadra. Anem bé...no caldria una llei que per tenir una arma, haguéssis d`estar equilbrat mentalment?Igual que han de demostrar els pilots d`avions?Aquest segur que no la passava.
Molta por fa el tema.
Es horrible, pero así está la vida. Por cierto, no sé como estarán en USA de violencia doméstica, pero como las armas son legales supongo que tendrán un índice super alto. Muchos de los que acaban matando a sus mujeres en España tienen armas de fuego en casa por ser policias, guardias civiles, mossos,... en activo y tb cuando estan retirados.
@ Guso: Doncs sí. I el pitjor és si ella no ho vol reconèixer i l`acaba perdonant amb l`excusa típica d" és bon tiu però se li`n va la bola a vegades". Espero que no acabi així per una vegada!
@ Fernando: También desconozco los números de violencia en USA, aunque sí que teniendo armas en casa, pueden ser fácilmente más altos. Y si en España muchos de los que acaban matando tienen armas...sólo sé que este hijo de perra tiene una. Me da una rabia ver cosas así...!
No entenc com poden passar aquestes coses encara, i menys a una noia universitària pel que dius. Jo no acceptaria mai que la meva parella m`aixequi ni un pel la veu, ni a la cara, ni per telèfon ni en una carta. No,de cap manera. El pitjor serà si ella no ho vol admetre, totes ho justifiquen dient que ha estat un rampell, però si el treu...és que el té. I si per telèfon perd els nervis així, a la cara....
què trist llegir això, i tot perquè havia quedat ella amb un amic!Un machote ibérico dels d`abans, amb una noia com ara o com les d`abans?
Si mai la tornes a veure, diga-li que hi ha diverses pel·lícules que tracten aquest fet. El món està ple d`homes fills de puta...i de dones sense personalitat que no saben dir prou.
Felicitats, perquè com a bon periodista, sempre al lloc de la notícia!!!
Petonets!
Vaya tela. I amb perdo, pero la universitat no te una proporcio de palurdisme menor que la del plato del Diario de Patricia. Aixo passa a tot arreu, desgraciadament.
Bellaflor: Gràcies, però ni flowers de qui ets...jo tampoc ho entenc, i menys quan la mirava. Segur que no s`ho mereix, però si no obre els ulls ella, no ho farà ningú per ella. Coincideixo en que estem rodejats de tius fills de puta i ties sense caràcter. O que van de que el tenen i ja veus!
@ Salord: Molt heavy tiu, tot i que fijo que a Colòmbia, si et poses a buscar sortirien desenes de casos iguals al dia,no? Passa a tot arreu, com bé dius per desgràcia. Però mai m`hagués imaginat a tota una blanquerna girl.
cuidat crack
Dijous caminant pel carrer amb un amic a prop de casa meva vam veure com una tia estava plorant a saco amb el seu novio i un policia dient-li al tiu que es pires. Penya al carrer estava mirant. Es notava que era per agressio. La tia li deia al policia que si us plau se n'anes... Imaginat.
Deu ni do. I no deixa de ser curiós que el personatge en qüestió sigui un mosso d'esquadra. D'acord que tots els homes així són perillosos, siguin policies o peixeters, però que sigui una persona que en teoria ha de vetllar per la seguretat de tots i que a més tingui accés a armes de foc... no deixa de ser inquietant!
Per cert, estàs a Barna? De pas o definitivament?
Salut
@ Salord: Made in COlombia, però segur que igual al que passa cada dia a tot el món. Una desgràcia que hi hagi gent així...
@ Gerard: Doncs si, té collons que sigui un mosso, és el més greu. Si fa això per no res, imagina`t al carrer el dia que algú li digui alguna cosa. Flipo com certa gent pot tenir llicència d`arma. Estic a Barna, ara mateix de pas, però camí de ser definitiu d`aquí a poc crec...