Tres tristes (i males) notícies

M`han sobtat tres notícies dins del món del futbol que han passat durant les últimes hores, totes elles previsibles però que no m`han agradat.

La primera: la victòria del Zenit de Sant Petersburg a la Copa de la UEFA. Abans de res, cal felicitar-los com a campions, perquè han estat els millors, i treure`s el barret per la temporada que han fet a Europa, que ha estat excepcional. El títol se`l mereixen perquè a més, tenen a grans futbolistes, com Andrei Asrhavin (el futur de Rússia), Pavel Pogrebnyak (que no va jugar la final per sanció). Tymochuk o Fayzulin. L`any passat van aconseguir la seva primera lliga i ara, la seva primera UEFA. Un cop dit això, cal intentar entendre com ho han aconseguit. I aquí és quan les coses comencen a no agradar-me. El Zenit era un equip modest rus fins que l`any 2005, la companyia Gazprom el va comprar. Darrere de Gazprom hi ha Aleksei Miller, col·laborador de Putin quan aquest era alcalde de la ciutat (entre 1991 i 1996). I cal afegir-hi que el nou president de Rússia, Dimitri Medviediev, és fan del Zenit. I precisament ell va ser el màxim dirigent de Gazprom entre 2000 i 2005. I sabent com van les coses a Rússia, hi ha massa connexions entre el poder polític i l`equip de futbol que fan mala olor.

No tinc res en contra que un equip rus guanyi un títol europeu, però si tenim en compte que fa 3 anys va ser el CSKA de Moscou qui va guanyar la UEFA, llavors vol dir que alguna cosa està passant. El futbol rus ha crescut, però no per l`aparició de nous talents russos, sinó per les fortes inversions que han fet molts equips, presidits per que precisament no es podria considerar legal, i que ha fet que molts estrangers vagin a jugar allà. Un d`ells va ser el català Toni Soldevilla, primer espanyol en jugar a Rússia, al fitxar l`any passat per l`Amkar Perm. Soldevilla, aquell defensa de l`Espanyol que misteriosament va "desaparèixer" del mapa perquè la seva negre dona el va introduïr en el món de les ratlles i els polvos de color blanc, no va voler acceptar la baixa que el seu equip li volia concedir. Com va reaccionar l`Amkar Perm? Enviant uns sicaris a buscar-lo per tal d`apallissar-lo al mig del carrer. Així les gasten als clubs russos quan volen fer fora algú.

El pitjor de tot però, han estat les declaracions de l`entrenador del Zenit, l`holandès Dick Advocaat, dient que no fitxaria a cap jugador negre perquè l`afició és racista i no el voldria. I s`ha quedat tan tranquil. Resulta doncs, que el nou campió de la UEFA té una de les aficions més racistes d`Europa i que no volen tenir a cap jugador negre al seu equip, sota amenaça de fer-li la vida impossible. I ningú ha dit res ni ningú farà res. L`any que ve, aquest equip lligat al poder rus i amb una afició tremendament racista, jugarà la Champions League. Sincerament, em comença a fer por l`auge dels clubs russos a Europa, i més veient casos com el del Zenit. Una llàstima perquè la plantilla realment val la pena i està plena de jugadors interessants, però el que envolta al club fa molta pudor.

Aalborg, campió danès

L`altre mala notícia és que la Superlliga danesa ja té campió: l`Aalborg ha aconseguit avui el seu tercer títol de la seva història al guanyar 2-0 el Brondby. I clar, per mi la notícia és dolenta perquè significa que el meu estimat FCK no ha guanyat la Superlliga. Caldria reflexionar si ha estat l`Aab qui l`ha guanyat per mèrits propis o bé ha estat el Copenhague qui l`ha perdut per demèrits propis. L`FCK tenia i té de llarg la millor plantilla del país, plena d`internacionals i molt per sobre de la resta d`equips, no només de Dinamarca, sinó també de Noruega, Suècia i Finlàndia. Però igual que el Barça, amb noms no es guanya. Si bé va començar embalat la temporada, poc a poc l`FCK, ja sigui per lesions puntuals o pel mal joc, ha anat baixant el seu nivell. I qui millor ho ha aprofitat és el modest Aalborg, l`equip d`aquesta freda ciutat de 120.000 habitants situada al nord de Jutlàndia, on no hi ha res més a fer que passejar-se pel famós carrer Jomfru Ane Gade, un dels més coneguts d`Europa i com a molt, quedar-se assentat veient passant les daneses mentre et va caient la baba. Aalborg és la ciutat amb més perruqueries, "tattooeries", bars, pubs, nightclubs i solariums per habitant de Dinamarca.

El títol de lliga aconseguit per l`equip que entrena Erik Hamren té molt mèrit, perquè el seu millor jugador, el suec Rade Prica, va fitxar pel Sunderland durant el mercat d`hivern. Prica és d`aquells jugadors que sembla que no hi sigui però sempre que apareix ho fa amb forma de gol. En una temporada i mitja a l`Aab, va marcar 28 gols en 48 partits, més de mig gol per encontre. Amb la seva marxa però, va aparèixer el jove Jeppe Curth, que a falta de 2 jornades, és el pitxitxi de la lliga i que ha estat decisiu per anar sumant punts que al final han valgut un títol. El veterà Karim Zaza, ex del Brondby, ha estat indiscutible a la porteria, igual que els migcampistes Augustinussen, el sudafrià Nomvethe i els suecs Andreas Johansson i Lasse NilssonAndersson. Amb Curth, han estat els pilars de l`equip, sense cap estrella destacada però molt difícil de guanyar. l`Aab a més, ha de veure com cada temporada perd els seus millors jugadors: Silberbauer o Würtz, ara a l`FCK, o Ericsson, al Brondby, en són els dos darrers exemples. Probablement, no arribaran a la fase de grups de la Champions, però hauran aconseguit trencar el domini que havia instaurat l`FCK els darrers anys al país.

De l`FCK es podria fer un paral·lelisme amb el Barça, perquè són casos molt similars. Només destacaria com a diferència que Stäle Solbakken, l`entrenador, és dels que basa l`equip des de la defensa, cosa que fa que hi hagi pocs gols. I quan tens el luxe de comptar amb Gronkjaer, Allback, Nordstrand, Junior o Almeida a l`equip, és un pecat no voler fer un futbol més ofensiu. Però així ens ha anat. Per consòl, el Brondby segueix immers en una enorme crisisi ara mateix és quart per la cua. Com a seguidor de l`FCK me`n alegro, però com a defensor i admirador del futbol danès, fa pena veure un gran així perquè li treu emoció a la lliga. El millor de tota la temporada? Haver descobert un canal a internet on puc seguir la majoria de partits. I per un fan de Dinamarca i la Superlliga danesa com jo, això és com haver trobat un tresor!

La tercera notícia l`escriure demà. Perquè serà llarga i és la més trista de totes. L`adéu d`un dels millors jugadors que ha tingut mai el Barça.

servido por hristopau 4 comentarios compártelo