Adéu i gràcies Deco. Sempre seràs el millor

La tercera trista i mala notícia de la que volia parlar és la que més em dol: l`adéu de Deco. Per mi, el millor jugador que he vist al Camp Nou en l`última dècada i des que tinc memòria futbolística, dels 3 millors que he vist jugar al Barça. (No cal dir quin ha estat el millor,oi?).

Deco ha estat l`ànima, el motor, el director i la peça clau del Barça de Rijkaard. La prova, que quan ha estat bé, el Barça ha sigut gairebé imbatible. Ja ho va dir Rijkaard fa uns anys, que Deco era el termòmetre de l`equip. És veritat que les dues últimes temporades ha estat molt per sota del seu nivell. Però hi ha algú a l`equip que realment hagi rendit a un bon nivell? En partits puntuals, Messi, Iniesta o Touré. Però a nivell general, ningú ha estat a l`altura del que s`esperava: ni la directiva, ni el cos tècnic ni la plantilla, Deco inclòs. Però és injust veure que les crítiques només han anat a parar a uns quants, entre ells Deco, que ha estat dels que més ha rebut.

Era d`esperar la notícia del seu adéu, però fins que no la vaig veure a la premsa no ho vaig voler creure. I em va fer mal quan vaig veure la portada de l`Sport, aquest TBO de diari que es fa passar per barcelonista, perquè va ser quan vaig saber que ja era oficial: "Deco se borra del Barça". Fins i tot el dia que anuncia que marxa, li han hagut de clavar una punyalada. Ara ja han aconseguit el que volíen, que marxi. Però m`agradaria que algú em digués un sol jugador al món igual que Deco, o sent generós, de nivell similar. No existeix. Hi poden haver mil Tourés, mil Diarras i mil Vieiras, o mil Iniestas, mil Gutis o mil Lampards i Ballacks, però cap reunirà tantes coses dels d`un grup i dels de l`altre com Deco. I ho dic jo, que si bé no arribo a la sola de les sabates a Maldini, Ricard Torquemada o Àxel Torres, em casco uns quants partits cada setmana, i més aquí al Brasil que el temps em sobra per totes bandes.

Deco es va donar a conèixer a l`Oporto, quan ell solet, acompanyat d`un grup de bons jugadors (però cap que arribés a ser una megaestrella com ell), va portar l`equip a guanyar una UEFA i una Champions, amb gol seu inclòs a la final. Sí, es diu molt fàcil, però en un modest com l`Oporto, arribar on van arribar té un mèrit enorme. La prova és que de tota la plantilla, només Ricardo Carvalho ha acabat guanyant-se un nom en un gran del futbol. La resta són tots bon jugadors, però s`han anat perdent pel camí o simplement, van arribar al seu límit com a jugadors amb aquella Champions. Amb Deco, l`altre crack de l`equip estava a la banqueta, Jose Mourinho. Però Mourinho no guanyava ni decidia els partits, qui tallava el bacallà, marcava i imposava el ritme era el 10 d`aquell conjunt: Deco.

Per sort, el Barça la va clavar com poques vegades ha fet quan el va fitxar la temporada següent. Però la seva arribada ja va venir acompanyada de polèmica i debat, perquè jugava a la mateixa posició que Ronaldinho. I per sorpresa de tots, va acabar agafant el paper d`Edgar Davids, clau en la resurreció de la temporada anterior i va demostrar que no només era un grandíssim mitjapunta, sinó que podia fer de destroyer igualment, sense que li caiguessin els anells. Va ser clau per guanyar la Lliga en el seu primer any i per fer el doblet la temporada següent, repetint el títol de Lliga i guanyant la Champions. Ronaldinho encara s`aguantava, però el seu declivi ja havia començat. Però entre els gols d`Eto`o, l`auge d`Iniesta, els collons de Giuly o el mur que formaven Puyol i Márquez, qui manava i qui liderava aquell equip era Deco. Tallava, robava, distribuïa, protestava, cridava, repartia llenya i sobretot, jugava a futbol. Futbol de saló, sempre trepitjant la bimba com si jugués a futbol sala, i amb un nivell tècnic al que molt pocs poden arribar. Un futbolista total, únic i que per sort, jugava al Barça.

I sí, després d`aquests dos magnífics anys, el seu rendiment va caure. Com ho va fer tot l`equip. Ell però, va tenir problemes personals que van fer que tingués el cap més fora que a dins del camp. No el vull justificar, però és un humà. I precisament per això, tornarà l`any que ve a tornar a ser el migcampista del món, com mai ha deixat de ser.

Igual que Rivaldo, un altre dels més grans, Deco mai ha estat mediàtic, i això l`ha acabat perjudicant. Humil, lleig, petit i sense problemes per dir el que pensa. I la falta de màrqueting que ha tingut ha fet que no se`l valorés prou. Sempre a l`ombra de Ronaldinho, Eto`o o de la protecció que sempre han tingut per part de la premsa i el públic els canterans, a Deco se l`ha linxat injustament fins que ha dit prou. Tothom el va acusar d`haver-se borrat contra el Madrid per una simple targeta groga, quan no va fer res més que la seva feina i mostrar el seu caràcter. Quantes n`ha rebut per una entrada igual? Anava picat amb Marchena i Albelda i li va tornar una entrada al primer. Es va equivocar quan va dir posteriorment que no sabia que estava a una targeta de la suspensió, però dubto que la busqués expressament, com sí que va fer Eto`o. Però és igual, ningú el va voler escoltar i els pals li van caure de totes bandes. Ningú recorda però, que uns anys enrere, també en va veure una en un Barça-Betis al Camp Nou al tallar un contrataac que també va fer que es perdés el clàssic al Bernabéu. I ara s`ha borrat i aleshores no?Deco és un guanyador, és un valent i un home, i hagués donat la cara al Bernabéu, independentment del resultat. Com sempre ha fet, li hagin sortit millor o no les coses. Va tornar contra el Manchester després d`una lesió i va ser el millor, estant a la meitat del seu nivell autèntic. Però només amb ell, el Barça ja era un altre equip. Ha jugat mil cops lesionat o al límit, però li agraïm xiulant-lo sense parar en el seu últim partit al Camp Nou.

Per enèssima vegada, un crack, en aquest cas un autèntic crack, marxa per la porta del darrere del Barça. I l`afició, xiulant-lo sense parar durant els seus últims 45 minuts amb l`equip. Com em va dir el meu amic Tronxet Santos un cop, "som un equip de poble que mai serem grans". I amb casos com el final de Deco, és quan te`n adones que és veritat. Mai guanyarà un partit ell solet amb mariconades i talonets de cara a la galeria com fa Ronaldinho, perquè ell guanyarà un títol diumenge rere diumenge amb el seu treball, el seu valor, el seu coratge i la seva qualitat. Em discutiré amb qui faci falta que no estigui d`acord amb mi: que si està acabat, que si ja té 30 anys, que si no està compromès, que si físicament ja està cascat, que si bla, bla, bla...les desenes de parides que he llegit i escoltat aquests dies sobre ell. A tots ells, els seus detractors, només una pregunta: sabeu que a futbol s`hi juga amb els peus, amb una pilota rodona i juguen dos equips d`onze jugadors cada un que han d`intentar marcar un gol a la porteria contrària? Perquè algú que critiqui a Deco, és que no sap res d`un esport tan simple com el futbol. Si en sabéssin, no dirien les tonteries que s`han arribat a dir d`ell.

I a tu Deco, simplement gràcies per tot. Sé que els dos últims anys no has estat l`autèntic Deco, però has jugat acompanyat d`un grup d`ineptes que tampoc ha rendit. Igual que amb Rijkaard, a qui també vem crucificar prèviament, ara et començaran a ploure els elogis quan ja tinguis un nou equip, perquè els culers som així d`hipòcrites, així d`imbècils, així d`inexperts en futbol. Marxes de Barcelona com no et mereixes, però això és senyal que has estat dels millors, perquè aquí només els millors marxen com marxes tu, per la sortida d`emergència. Dimecres vaig veure el partit de la Copa de Brasil entre el Corinthians Alagoano i el Vasco. I a Maceió, la capital de l`Estat d`Alagoas, la gent encara s`enrecorda de tu, perquè gràcies al teu traspàs i al de Pepe (el del Madrid), han pogut tenir un estadi mínimament decent. Feia molt que no veia un futbolista del teu nivell, la teva raça i els teus collons defensar la samarreta del Barça. Ara només sé que et seguiré sempre que pugui allà on vagis, perquè a mi m`has demostrat en aquestes 4 temporades al Barça que ets el millor. I per molt que diguin els teus crítics, ets un tio que vas de cara, que encara diu més de tu. Tant de bo tornis durant la Champions de l`any que ve al Camp Nou i facis callar, jugant com només tu saps, a tothom que ha rajat de tu (i que ara per suposat parlaran meravelles de tu un cop hagis marxat). T`ho mereixes i ens ho mereixem nosaltres per tontos. Mentrestant, ens haurem de contentar veient com triomfes allà on vagis i nosaltres aguantant Tourés Yayas, Xavis, Keitas i el palurdo de turno que fitxem. Perquè portin qui portin, cap t`arribarà als peus.

Muito obrigado. Veure`t jugar ha estat veure futbol. El millor futbol.

servido por hristopau 6 comentarios compártelo