Guaranís

Fa 2 mesos, un grup de 38 indígenes guaranís van decidir establir-se a la platja de Camboinhas, a Nitéroi, la població que està a l`altre banda de la badia de Guanabara. Reclamen que en aquesta zona, hi ha 5 sambaquís (cementiris indígenes) i que tenen dret a estar allà, tal i com preveu la legislació brasilera. En concret, volen que es declarin 180 hectàrees com a reserva indígena i de preservació nacional.

Quin problema hi ha? Doncs que precisament, la platja de Camboinhas és una de les més luxoses que hi ha a Rio de Janeiro. Just darrere de la platja, a uns 300 metres, hi ha el llac d`Itaipú, per la qual cosa viure allà s`ha convertit en un privilegi i només persones amb molts diners s`ho poden permetre. Des de la platja, les vistes a Rio de Janeiro són espectaculars, perquè cau just davant, a uns 40 km mar enllà. Malgrat que els indis estan a l`extrem de la platja, que és gran, els veïns de Camboinhas els volen fer fora, dient que estan en una zona natural i que no tenen dret a estar allà. Ja han iniciat els tràmits a la justícia. Els indígenes, per la seva part, tenen el suport de diversos moviments socials i de la Fundació Nacional dels Índis (Funai).

En total, són 10 famílies que van venir de Paraty, a 260 km al sud de Rio. Viuen en uns quants metres quadrats en 5 cabanyes de palla que han fet. Tenen també dos horts força grans on hi cultiven menjar i fabriquen artesania, que venen als turistes, perquè ara s`han convertit en una espècie d`atracció turística. Una de les cabanyes és una escola, on els nens aprenen guaraní, matemàtiques i portuguès. Actualment, es calcula que hi ha 460.000 índis a Brasil, de més de 200 ètnies diferents (0,25% de la població del país), dels quals 600 viuen a l`estat de Rio de Janeiro.
Vaig tenir la sort de poder anar a veure`ls la setmana passada juntament amb un els dos fotògrafs d`EFE a Rio, el bo de l`Antonio Lacerda. Realment xoca una mica com viuen, allà ficats entre la platja i el llac, en cabanyes de palla i encara que vestint amb roba més o menys moderna, vivint en un món apart. Entrar en una de les cabanyes és tota una experiència. L`olor que fa és molt particular, més aviat pudor. Tenen llits a l`extrem de la cabanya que formen un cercle, i allà viuen, amb els estris que necessiten per viure. Sense mòbils, sense tele, sense coses que a només uns metres, són imprescindibles pels habitants de Camboinhas. Van descalços i els nois van pintats des de petits, perquè és el símbol del valor. Algunes de les noies eren joveníssimes i tenien nens o estaven prenyades. Entre ells parlen guaraní, però el portugès el dominen com si fos la seva llengua maternal. I ara, doncs només els hi queda resistir i esperar a que la justícia digui si es poden quedar allà o no. Aquestes són algunes de les fotos que va fer l`Antonio Lacerda quan vem anar allà.