Àlex (tronxet) Santos

L`altre dia entrava en un dels blogs que segueixo habitualment i vaig llegir al títol un nom que em sonava, i del que jo li havia parlat al seu autor. Continuant, vaig llegir un nom idèntic al meu, i finalment, em vaig adonar que s`estaven referint a mi. Abans de venir a Brasil, li havia promès que un dia li dedicaria un post, i ara finalment tinc l`excusa perfecte per fer-ho.

La primera vegada que vem coincidir en persona va ser a Catalunya Ràdio, al programa d`esports "Els millors anys de la nostra vida". El 20-3-2006, vaig guanyar el repte que proposava cada dimarts el bo d`en Ricard Torquemada per antena (la resposta era Luca Toni), i per anar a buscar el regal, vaig demanar si podia anar-hi un dia mentre fessin el programa per poder així parlar amb el mestre Torquemada i el gran Bernat Soler. I va ser allà quan vaig veure per primera vegada Àlex Santos, a qui considerava un "estripador" (utilitzant el seu llenguatge) per carregar-se tot el que es feia a Can Barça, com sempre feia cada cop que l`escoltava a la ràdio. Sense saber que el destí ens acabaria portant a treballar plegats en algun partit del Barça des de la tribuna de premsa i que seria amb ell amb qui vaig compartir els últims minuts laborals a Barcelona (amb tot un Barça-Madrid al Palau Blaugrana a finals de desembre), em va felicitar per haver guanyat, va saludar l`amic que m`acompanyava i ens vem despedir, sense més.
Uns mesos més tard, en el meu primer dia a EFE, el bo d`en Paco Ávila, gran cap i millor persona, em va convidar a un cafè al bar de la cantonada per presentar-se i explicar-me com anaven les coses allà, encara que vem acabar parlant de la selecció d`Equador. Va ser en aquella primera conversa quan em va explicar que tenien una persona d`excedència a la secció d`esports fins al novembre. I sí, aquesta persona era l`Àlex Santos.

Durant els 11 mesos següents, en vaig sentir de tots colors de l`Àlex, principalment del seu caràcter. Molt dòcil no semblava ser. Més d`un cop em van haver de dir "tranquil que no mossega i és bon paio" o "tu a la teva com fins ara i llestos", per la por que vaig començar a agafar-li, preveient una possible enganxada per si les mosques, entre dos que no acostumen a callar-se les coses. Entre tanta "por", i com que em quedaven encara 15 dies de vacances, em vaig agafar les dues primeres setmanes de novembre, per la qual cosa fins aleshores no vam coincidir a la redacció. I finalment va arribar el dia. Vaig arribar dues hores tard per culpa de l`avió amb el que havia de tornar de París, i entre tots els comentaris que m`anaven caient, algú em va allargar la mà i es va presentar. No era un monstre ni era tan terrible, i semblava un bon tipus. Era en tronxet.

En tronxet és un puretilla de l`ofici als seus 43 anys, amb una reputació i contactes que molts ja voldrien tenir. I com que ho sap, li agrada parlar i tractar amb els "becas", com ell els anomena. Dos companys de facultat, com són Toni Castro (futur Manolo Lama i si no, escolteu-lo al carrusel catalunya dels diumenges) i Roger Bogunyà (futur Jordi Badia de Can Barça, encara que espero que pel seu bé li vagin millor les coses dins del departament de premsa), ja ho poden confirmar. Tots dos no van tardar en dir-me que havien conegut a en tronxet quan ho van fer. Potser pel fanatisme culé que ens uneix o perquè no teniem més remei que estar al davant de l`altre, en tronxet i jo ens vem entendre molt bé ràpidament. Igual que un altre veteranillo d`EFE, l`inigualable Chuky Guerrero, Tronxet Santos és dels que li agrada explicar històries, el veus que disfruta. I clar, quan les històries són de futbol regional o del Barça i l`interlocutor sóc jo, doncs caga l`hemus, perquè ell se sentia feliç explicant-me la seva trajectòria amateur futbolística i jo m`hi apuntava ràpid, i el temps passava i passava i les converses mai acabaven. Especialment cada cop que m`ha intentat explicar la seva visió del Déu Hristo i un suposat contracte firmat amb el PSG. Potser aquest ha estat el punt de topada més gran que hem tingut,oi??jajaja.
A diferència del seu superior, el gran Paco Ávila, que tot el que té d`humil i modest ho té de bona persona, tronxet Santos és "mediàtic", encara que no li agrada quan li dic. Surt a la tele, parla per les ràdios i fins i tot publica llibres. I tot això no és perquè sí, és simplement el preu que ha de pagar per ser un dels periodistes a Catalunya amb més coneixement de Can Barça. Es podrà estar o no d`acord amb el seu pensament, però no es pot negar que és una autèntica enciclopèdia del club, jugadors, entrenadors, presidents i del famós entorn. I com que la fama es paga, aquests últims dies ha anat de cul amb tot el tema de la moció de censura. És el preu que s`ha de pagar per cert caché. De totes maneres, per algú que viu conectat les 24 hores amb el món futbolístic (barcelonista per ser més precís), no crec que li vingui d`aquí.

Malgrat la seva veu fineta i tenir la sang blaugrana, en Tronxet té el seu punt de nervi, encara que el sap amagar en moltes ocasions amb gran educació. I tampoc és el típic garrulillo que només té una pilota al cap: com es pot veure en el seu blog, és un gran amant de la lectura, del cinema i a més a més, de la gastronomia, encara que les nostres converses sempre acaben sent del mateix tema.

En tronxet, malgrat la diferència d`edat que ens separa, és un dels bons amics que vaig deixar a EFE Barcelona. Ell ho sap i per això sempre intenta aconsellar-me cada cop que parlem, a la vegada que no li costa enviar-me cap sms al mòbil després de cada derrota del Barça perquè la tristesa pel resultat sigui més suau a tants km de distància. No només això, sinó que va tenir el detall d`escriure`m just la nit abans de marxar i em va regalar i firmar el seu nou llibre sobre el nostre estimat club, del que ja en vaig parlar fa temps. I sí, encara li dec un bon resum i opinió del que em va semblar, perquè sé que amb el "m`ha agradat i flipo com pots saber tot això" no en té prou.

I mentre segueix atent les evolucions del seu Barça, capficat amb el seu blog explicant el que moltes vegades, per mantenir la teòrica "neutralitat" informativa a EFE no pot i amb el telèfon que no para de sonar, en tronxet té ara un repte pendent, com és començar a buscar uns billets per venir a Rio de Janeiro al setembre, com em va prometre que faria. El recanvi del seu Ferrari amb el que es passeja per Barcelona (perdó, vull dir seat Ibiza vermell) pot esperar, oi que sí tronxet? Que Río i el beca bé s`ho valen....!

servido por hristopau 2 comentarios compártelo