El Maracanazinho de Río de Janeiro ha estat, del 23 al 27 de juliol, la seu de la Lliga Mundial de voleibol, competició anual creada per la FIVB per tal de donar més ressò a aquest esport i que reuneix als millors equips masculins del món.

Maracanazinho vindria a ser l`equivalent en versió carioca del Palau Blaugrana. Està dins del mateix recinte de Maracanà i fins i tot, més a prop de Maracanà que el Palau ho està del Camp Nou o del Miniestadi. Ni 20 metres els separen. Hi caben 12.500 persones i és força acollidor. Aquest any, els participants a la Lliga Mundial han estat Brasil, Rússia, Estats Units, Sèrbia, Polònia i Japó, convidada per la FIVB. Per arribar-hi, tots ells han de disputar una lligueta intercontinental de 4 equips on només el campió es classifica. Això ha fet que dos potents països en voleibol com la meva estimada Bulgària, Itàlia o Cuba, s`hagin quedat fora.

Brasil, i no només per jugar a casa, era la gran favorita. Entrenada per Bernardinho des del 2001, havien guanyat les 5 últimes lligues mundials consecutivament, i 6 de les set últimes, a més de ser els vigents campions olímpics. Aspiraven a més, a empatar amb Itàlia a 8 lligues guanyades. Després del futbol, el voleibol és l`esport amb més afició al Brasil. Els jugadors són gairebé ídols nacionals i a través dels patrocinis, cada cop la lliga masculina del Brasil pot retenir els seus millors jugadors enlloc que aquests acceptin les ofertes de l`extranger, sobretot de Rússia i Itàlia, on es paguen molts calers per jugar a voleibol.

Brasil va començar amb un 3-0 contra Rússia i va repetir resultat contra Japó. Ningú dubtava que l`or era seu, però en el món de l`esport, mai et pots confiar. A la primera de les semifinals, dissabte a les 10 del matí hi havia un Brasil-EEUU. A la 1, un Rússia-Sèrbia. Igual que dimecres i divendres (Brasil també va jugar a les 10 del matí), el Maracanazinho ja estava a quarts de deu ple i amb la gent ballant i cantant sense parar. Per flipar, a primera hora del matí ja necessiten moure l`esquelet. A mesura que el partit va anar avançant, la sorpresa es va anar consumant: Estats Units va guanyar el primer et; el segon i, finalment, el tercer. 3-0 i el 'Maracanazinhonazo' ja era un fet real. Ningú s`ho podia creure: la millor selecció del món havia caigut a casa contra tot pronòstic després de molts anys de ser la dominadora indiscutible. Després, Sèrbia va acabar de donar l`altre sorpresa i va guanyar Rússia per 3-0.
Així que diumenge, primer un Brasil-Rússia i després la final, Estats Units-Sèrbia. Les sorpreses van continuar: Rússia va tornar a deixar en evidència a Brasil (3-1) davant del seu públic, mentre que Estats Units aconseguia la seva primera lliga mundial en derrotar la potent Sèrbia 3-1.

La conclusió que en trec de 5 estressants dies on amb prou feines m`he pogut alimentar dels sandichwes i cafès que anaven portant a la sala de premsa és que m`he aficionat al voleibol. Només li trobo una pega: no hi ha contacte físic amb el rival. Però a diferència de la petanca aèria, és un joc d`equip, net i on no tens el Kobe Bryant o el Navarro de torn que, de 90 possessions que té el seu equip al llarg del partit, se`n juguen ells solets 70, per molt bons que siguin. A voleibol hi juguen 6 més el lliure, i es necessiten uns als altres per col·locar la pilota al rematador o per enganyar al contrari fent veure que la rebenta un i després ho fa un que ve des del costat. Han d`acabar tots amb els genolls destrossats de passar-se el dia saltant, però ara que he pogut veure a pocs metres i en directe els millors del món, és espectacular.
El curro, que he fet encantat perquè no calia tan seguiment, ha estat esgotador (10 partits en total): dimecres 16 hores, dijous 14, divendres 13, dissabte 14 i diumenge 11. I tot perquè després de les cròniques i els resums, tocava editar els vídeos i enviar-los. Evidentment, avui dilluns no m`aguanto i no vull tornar a veure volei fins als Jocs Olímpics. Però m`he après (excepte Japó) les 5 seleccions de memòria i m he enganxat al volei, així que ha valgut la pena.

I sempre s`agraeix que una web desconeguda com soitu.es, es digni a publicar literalment tot el que hem anat fent aquests dies de voleibol. Aquí hi ha l`enllaç.