No cada dia es té el priveilegi d`assistir a un partit oficial de la 'seleçao'. I molt menys, de poder presenciar en directe el ridícul que va fer Brasil contra Bolívia dimecres a la nit.

Engenhao, l`estadi construit pels Jocs Panamericans del 2007, acollia per primer cop un partit de la canarinha, i molt em temo que serà el primer i últim fins d`aquí molt temps. Un estadi modern i molt bonic, però situat a la zona nord de Río, és a dir, envoltat de faveles. S`hi arriba per la Línha Amarelha, una mena de cinturó de ronda que sovint queda tallat pels trets que es disparen des d`una banda i l`altra de la carretera. Es poden veure les marques dels trets incrustades a les parets de les cases que estan al costat de la carretera. No cal dir que el més fotut és que t`agafi un enfrontament mentre passes amb el cotxe per allà.
Tret d`això, Engenhao, que oficialment es diu Estadio Olímpico Joao Havelange i és on juga el Botafogo, no té res a envejar a qualsevol camp modern anglès.
Brasil se les prometia molt bones després d`haver guanyat 0-3 diumenge a Xile. Dunga va salvar el cap i la victòria contra Bolívia es donava per feta abans de jugar. Feia 6 anys que Bolívia no puntuava fora de casa en unes eliminatòries pel Mundial, i semblava que seguiria quan al començament de la segona part, es van quedar amb deu jugadors per expulsió d`un defensa. Però ni així Brasil va ser capaç de fer-li un gol. Des del 1985 que Bolívia no puntuava a Brasil. Ni Ronaldinho, ni Robinho, ni Luis Fabiano, ni Julio Baptista, ni Diego, ni Nilmar ni res de res. El "respeto" que demanava Robinho després del partit contra Xile a la suposada "mejor selección del mundo" l`han tornat a perdre.
El públic, que de 45.000 localitats només en va omplir 31.000 (i 15.000 eren regalades pels compromisos de la CBF), va acabar despedint amb una gran xiulada a Brasil, dientl-li "burro" i cantant-li l`adéu a Dunga i corejant quan els bolivians es passaven la pilota.
Realment, digne de veure. Ningú s`explica encara perquè no van omplir l`estadi: Brasil sempre omple allà on juga, i més en territori nacional. El preu de les entrades (de 40 a 80 euros) tampoc pot ser excusa, és el de sempre i Madonna, que ha d`actuar a Sao Paulo i Rio al desembre, dels 2 concerts previstos n`acabarà fent 5 (2 a Maracanà i 3 a Sao Paulo) per la demanda d`entrades que hi ha, molt més cares que les del partit. Desinterès? Potser sí, però l`eufòria havia tornat a tot el país després del 0-3 a Xile. El desastre ha estat majúscul, i contra la pitjor selecció del continent amb diferència.
El bo de l`Àlex Santos em deia l`altre dia que aquesta seleçao és un engany. I té raó. Han perdut el jogo bonito de sempre i ara mateix, no hi ha cap figura mundial. Bons jugadors sí, però crack, crack crack com ho eren Ronaldo, Rivaldo, Romàrio o el propi Ronaldinho ja no hi són. Només cal esperar a veure quan faran fora a Dunga i quan Brasil tornarà a ser el que era. De moment, l`11 d`octubre els espera Veneçuela i el 15 rebran a Maracanà a Colòmbia. Però m`ho vaig passar més bé mirant per tv l`Armènia-Turquia i el Corea del Nord-Corea del Sud que no amb aquesta farsa de seleçao. Santos, tens raó.