Carlos Minc passaria per ser un hippy pureta qualsevol de no ser que és el ministre de Medi Ambient de Brasil. Ahir vaig haver d`anar a un acte on ell va anunciar que el número d`espècies de la flora brasilera en perill d`extinció és de 472, superant en més de quatre vegades l`últim recompte, fet el 1992 i que parlava de 108 espècies amenaçades.

Fins aquí res d`especial. Però Carlos Minc és un paio peculiar. Tant que, em va sorprendre quan va baixar del seu cotxe oficial (tot i que bastant modest) i a part del xòfer, anava sol, sense cap guardaespatlles. Ni vestia amb americana com acostumen a fer els polítics ni anava gaire elegant, amb uns texans, un jersei i el seu collaret penjant. Per casualitat, jo em trobava a l`entrada del lloc on es feia l`acte amb el fotògraf d`EFE que va venir amb mi. Com que es coneixien, Minc es va posar a parlar amb ell...i de cop i volta m`introdueix a mi a la conversa, sobre política brasilera i les eleccions municipals del 5 d`octubre. Jo em feia creus que estigués parlant amb un ministre com si el conegués de tota la vida, bàsicament perquè ell s`adreçava a mi. Estic segur que si li hagués demanat de fumar un porro, s`hagués tret la marihuana que segur que portava en alguna butxaca i me l`hagués donat.

Un bon paio en Minc, però em va deixar totalment desconcertat. Si alguna cosa em faltava per veure a Rio i a Brasil, és que els ministres van sense guardaespatlles. Hauria de ser la cosa més natural del món i en alguns països avançats i "civilitzats" passa com si res, però a Brasil, em va xocar molt. Quan li vaig preguntar al fotògraf perquè anava així, la resposta va ser "és carioca, no en necessita", com si fos la cosa més normal del món. Romàrio es passeja amb 2 goril·les fins i tot quan va a ballar, Ronaldo en porta 1 per anar a fer la seva recuperació a les instal·lacions del Flamengo, l`alcalde en porta un parell i el governador un exèrcit. I el ministre, que en teoria està per sobre de tots, cap.

Pel que sé, a Brasília van tots sense, però perquè és una ciutat "miratge" dins del país, on només hi viuen diplomàtics, cara i que sembla més Europa que no Brasil. Però a Rio, una de les ciutats més perilloses del món on qualsevol persona amb pasta porta un segurata enganxat, el ministre va sol com qui res. Olé per Minc.

El costat positiu de tenir un tipus així com a ministre és que no té cap problema per atendre`t i parlar amb tu, la qual cosa és totalment lloable. Després d`anunciar les xifres a la vintena de periodistes que hi havia, Minc va anar al Jardim Botánico a inaugurar un marcador electrònic on es comptabilitzaran a partir d`ara tots els arbres que es plantin a l`estat de Goiás.

Com que tots ens vem dedicar a seguir el cotxe del ministre per fer els 2 kilòmetres entre un lloc i l`altre, a l`entrar al Jardim Botánico Minc ja estava pujat en un cotxet com aquest de la foto per anar fins a l`altra banda del parc, on es feia l`acte.

Un cotxet en forma de tren de 8 places on ell anava al davant, amb un paio que conduïa. Quan tot just es va posar en marxa el cotxet, ens va veure entrar per la porta i ens va cridar als 3 que erem perquè hi pujessim. Així, va parar el cotxet i apa, en el mateix trenet de 8 places que tot un ministre d`un país de 200 milions d`habitants. Com qui res. I Minc va seguir donant conversa com si ens conegués a tots de tota la vida. Un hippy i un polític ben cuirós el bo d`en Carlos Minc, però també un bon paio, que a més a més, té la difícil missió d`intentar solucionar la desforestació de l`Amazònia.