Inter campeao
Quan tens en el teu equip a tres jugadors tan bons com D'Alessandro, Alex i Nilmar, l`única cosa que has de fer és intentar no rebre cap gol i passar-li la pilota a un dels tres. Són tan bons que en qualsevol moment, agafen i et decideixen el partit. Entre ells tres han guanyat la Copa Sudamericana, sense desmerèixer els altres vuit jugadors que els han acompanyat sobre la gespa.
L`Internacioal de Porto Alegre ahir va patir de valent per guanyar. Ningú creia que, amb un Beira Río a rebentar, l`Estudiantes de La Plata seria capaç d`igualar el 0-1 de l`anada. Però a la segona meitat, i després d`un error de marcatge en un córner, ho va fer. I va haver de ser a la prórroga, al minut 113, que Nilmar, un dels millor golejadors que he vist mai, va fer l`empat i va decidir el títol.
Des d`ahir a la nit, l`Internacional de Porto Alegre és, juntament amb Boca Juniors, l`únic equip americà que ha guanyat tots els títols possibles: Copa Libertadores, Mundial de Clubs de la FIFA, Copa Sudamericana i Recopa. I tot en només tres anys, al ser campió d`Amèrica i del món el 2006, de la Recopa l`any passat i de la Sudamericana aquest 2008.
L`Inter és dels pocs equips de Brasil que pot presumir de tenir una bona estructura, unes instal·lacions que no tenen res a envejar a les d`un club europeu, una gespa “decent (cosa difícil de trobar al Brasil) i que, sobretot, no té problemes econòmics, amb la qual cosa paguen els sous al dia i poden fer algun fitxatge de renom, com ha estat D`Alessandro aquest any.
Tres tius petits, que prometien molt i que per algun motiu, no ho han acabat de fer. D'Alessandro no va fracassar a Europa (Wolfsburg, Portsmouth i Saragossa), però no va ser ni de llarg el prometedor crack que era a River Plate. Veure`l jugar ara és per treure`s el barret, és una autèntica figura, controla la bola com pocs i té un canvi de ritme explosiu. I el millor de tot, sembla que per fi ha assentat el seu cap, cosa que fins ara no havia fet i que tants problemes li havia causat.
Nilmar és un dels casos en que et preguntes perquè el Madrid, per posar un exemple, ha de pagar 30 milions d`euros per Huntelaar quan Nilmar li dóna mil voltes. I ho dic conscient que l`holandès és molt bo, però Nilmar encara té més gol. Un davanter atípic, molt petit i prim físicament, molt ràpid, amb una tècnica depuradíssima i un olfacte únic pel gol. Sempre, i no saps com, acaba marcant. Fa uns anys el va fixtar el Lyon: va debutar sortinr de suplent i marcant dos gols, però no en va fer més. No es va adaptar i va tornar al Brasil, on ha seguit fent el que tan bé sap fer: marcar gols. Tímid, bona persona i gens polèmic. Un crack.
I Àlex ha estat l´últim en explotar. Té 26 anys i fins aquesta temporada no s`ha donat a conèixer, encara que porta ja 4 anys a l`Inter i ho ha guanyat tot. Ja ha debutat amb Brasil i no crec que tardi gaire a marxar a Europa: té una esquerra finíssima, regateja, centra, lluita i sobretot, té un cacau molt potent i precís. És molt bo, encara que ahir a la final no se`l va veure i va acabar sent substituït.
L`Inter, que aquesta temporada a la lliga ha estat un desastre per la marxa de diversos jugadors i l`entrenador quan ja havia començat el campionat al Golf Pèrsic, s`ha fet gran els últims anys. Des de la lliga que va guanyar el 2005, cada any ha anat aconseguint títols, que li han donat renom mundial. A més, s`ha especialitzat en treure jugadors de la pedrera del nivell de Rafael Sobis, Daniel Carvalho, Nilmar o Alexandre Pato, grans atacants i internacionals tots ells.
L`Inter a més, és un dels protagonistes del derbi amb més rivalitat de Brasil, el que té amb el Gremio de Porto Alegre, conegut com a Gre-Nal i que és un dels més calents de tot Sud Amèrica, i dient això, ja sobre qualsevol comparació.
Si aconsegueixen retenir a D'Alessandro, Nilmar i Alex per l`any que ve, seran candidats a guanyar-ho tot, a nivell de Brasil i del continent. Però ja se sap que la paraula “retenir” per qualsevol equip de Brasil, sona a somni i i·lusió més que a realitat.
PD: Per cert, diuen que quien tuvo, retuvo. I a l`Estudiantes de La Plata hi juga un tal Juan Sebastián Verón, alies "La Brujita" Verón. 33 anys i juga caminant. Però no li fa falta córrer. Quin tros de crack. L`he pogut veure als quarts de final contra el Botafogo, a semis contra Argentinos Juniors i a la final. Brutal. Sempre he dit que quan el nivell és una mica més baix, és quan pots veure els que realment són cracks, perquè sense esforçar-se, són molt millors que la resta. Verón juga el que vol, com vol i quan vol. És l`amo. Amb la seva inconfundible calba, no li cal mirar a qui passa la pilota; fa desplaçaments de 30-40 metres sense aixecar el cap, marxa de qui l`està marcant amb un simple moviment i dirigeix com vol el joc del seu equip. Un fora de sèrie. No tothom pot presumir d`haver jugat al Manchester, Chelsea, Inter de Milà o Lazio, i ser internacional amb Argentina. Ell sí. Potser he tardat en descobrir-lo, però la Brujita és un crack. I dels bons.
