El retorn de l`Emperador

Ho tenia tot per triomfar i fer-se un nom dins de la història del futbol. Un físic privilegiat (189 cm i 87 kg), una bona tècnica i una potència descomunal, amb un dels xuts més forts i precisos que he vist mai. Amb 18 anys va debutar amb el primer equip del Flamengo i en només un any, ja havia creuat l`Atlàntic per jugar a Itàlia, ni més ni menys que a l`Inter de Milà.

Una cessió al Parma i una altra al Fiorentina van acabar de confirmar el seu potencial, que van fer-lo tornar a l`Inter amb només 22 anys. Adriano Leite Ribeiro va fer 15 gols en 16 partits a Milà i es va guanyar el sobrenom de l`Emperador i l`estatus de nova estrella brasilera, juntament amb l`aleshores emergent Ronaldinho.

Ho tenia tot per triomfar, però la mort del seu pare, un mes després de guanyar la Copa Amèrica del 2004, va significar l`inici del seu declivi. Adriano mai va tornar a ser el mateix, només en petits detalls, quan amb una espurna de geni acabava decidint un partit amb un dels seus gols, alguns d`ells espectaculars, altres simplement de davanter, però gols al cap i a la fi.

La mort del seu pare el va fer caure en una depressió i en el món de l`alcohol, com ell mateix ha reconegut en més d`una ocasió. Fora de forma, va ser una de les decepcions de Brasil al Mundial del 2006, a la vegada que els seus problemes amb l`Inter de Milà per les seves polèmiques anaven a més.

Com a bon carioca, va aprofitar una baixa que li va concedir el club lombardès al 2006 per marxar i desconectar a Rio, la seva ciutat natal, on se`l va veure en moto, en balls funk de favela i en diverses festes sempre ben rodejat d`atractives presències femenines.

Al 2007, l`aleshores entrenador de l`Inter Roberto Mancini li va arribar a prohibir entrenar-se amb els seus companys per anar totalment borratxo, i diversos veïns seus a Como van denunciar-lo per les continues festes que hi havia sempre a la seva mansió. Finalment, davant l`insostenible situació, l`Inter el va cedir a principis del 2008 al Sao Paulo per veure si el jugador es podia recuperar. I ho va fer, no sense causar abans diverses polèmiques i un fluix inici, però va acabar sent el millor jugador tricolor durant el Campionat Paulista.

L`Inter el va repescar i semblava que aixecava el cap amb José Mourinho a la banqueta aquesta temporada, fins que després de ser convocat a l`abril per la selecció brasilera, va decidir no tornar i quedar-se a Rio.

Cansat de jugar a futbol, sent ja multimilionari amb només 27 anys i amb un currículum de títols envejable (3 scudettos, 2 Copes d`Itàlia, 2 Supercopes italianes, 1 Copa Amèrica, 1 Copa Confederaciones, 1 Campionat Carioca i diversos títols individuals), Adriano va dir que volia descansar, reflexionar i estar amb els seus. Potser li va pujar l`èxit massa ràpid, potser no es va adaptar a l`exigent calcio, potser s`enyorava dels seus.

Adriano ha passat uns dies desaparegut, on se l`ha vist a la favela de Vila Cruzeiro, on va néixer i on es diu que és íntim del narcotraficant que actualment domina la favela. Se sent feliç allà, amb els seus, amb xancletes i tirat de roba, tal i com era abans de debutar amb el Flamengo.

El fet és que avui, l`Emperador ha estat presentat com a nou jugador del Flamengo. "L`alegria per jugar ha tornat. Volia parar un temps per relaxar-me i estar al costat de la meva família, dels meus amics, que són les persones que de veritat creuen en mi", ha declarat durant la presentació.

estir essa camisa me dá de volta a alegria de jogar futebol. A alegria voltou. Nunca pensei em parar. Quis apenas dar um tempo para relaxar e estar ao lado de minha família, dos meus amigos, que são as pessoas que verdadeiramente gostam de mim - afirmou Adriano.

La pressió que tindrà ara serà molt més gran que la que tenia a l`Inter, on no deixava de ser una gran estrella en un vestuari ple d`estrelles. Al Flamengo, igual que Ronaldo al Corinthians, serà el crack, l`insígnia, el més vigilat i perseguit i a que la torcida més li exigirà.

De moment, és una gran notícia la tornada d`Adriano. Caldrà veure però, si seguirà sent l`Emperador pel seu rendiment al Maracanà i la resta d`estadis brasilers o la nit carioca, les garotes i la seva saudade de Vila Cruzeiro acabaran finalment amb el mite d`un futbolista que, si hagués volgut, hagués estat un dels millors davanters que mai s`ha vist en un camp de futbol.